judicialització del procés
Junqueras al·lega al TC que la declaració d’independència no tenia valor jurídic
L’advocat de Junqueras rebutja en l’escrit que se li puguin imputar els delictes de rebel·lió o sedició perquè el procés ha estat sempre pacífic
Oriol Junqueras ha demanat avui l’empara al Tribunal Constitucional per quedar en llibertat, al·legant que se’l castiga per la seva ideologia malgrat que el procés català ha estat pacífic i que la declaració d’independència va expressar una “voluntat política” sense valor jurídic.
En el recurs, a què ha tingut accés Efe, Junqueras, que fa més de cent dies que és a la presó pels delictes de rebel·lió i sedició, demana al Constitucional que tramiti la seva petició d’excarceració de forma “urgent”, per “evitar danys irreparables”, en considerar que s’estan vulnerant els seus drets com a diputat, ja que li estan aplicant una “incapacitació legal” sense precedents.
L’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, rebutja en l’escrit que es pugui imputar al líder d’ERC els delictes de rebel·lió o sedició perquè el procés català per a la independència ha estat sempre pacífic, a l’hora que recorda que el Constitucional ha sentenciat que la llibertat d’expressió val també per difondre idees o opinions que “contrarien, topen o inquieten l’Estat”.
En aquest context, remarca que en l’ordenament constitucional espanyol tenen cabuda totes les idees que vulguin defensar-se, i també les decisions i actes parlamentaris, de naturalesa política, “inclosa una declaració d’independència que, com és públic i notori, no va ser seguida d’actes jurídics que la materialitzessin”.
Segons Junqueras, la declaració d’independència que va votar el Parlament el passat 27 d’octubre va ser fruit de la “legítima llibertat d’expressió d’uns diputats que conformaven una àmplia majoria parlamentària i que expressaven una voluntat política, l’eficàcia de la qual s’incardinava en procediments parlamentaris independents, basats en el debat polític, i sense una altra aspiració jurídica que la d’exercir la democràcia i la llibertat d’expressió”.
El recurs de Junqueras rebat també la tesi del jutge del Suprem Pablo Llarena per mantenir-lo a la presó per risc de reincidència, en assegurar que no és candidat a la presidència de la Generalitat i que a l’actual context polític a Catalunya “no existeixen condicions per a aquesta suposada reiteració” ni voluntat del líder d’ERC ni del seu partit “d’executar cap acte il·lícit”.
Segons sosté l’escrit, la presó preventiva “castiga la ideologia” de Junqueras, per això el seu advocat apel·la a la seva llibertat ideològica: “El meu representat, i la resta d’encausats al seu costat, no han deixat ni deixaran de ser independentistes, ni ningú pot exigir-los el contrari. Tenir unes determinades idees polítiques, i molt menys defensar-les, no pot ser mai perseguible penalment”.
“No s’està enjudiciant exclusivament la comissió d’uns presumptes il·lícits penals, sinó les idees independentistes del meu representat. Encara que pugui generar incomprensió entre les persones que legítimament defensen la unitat d’Espanya, és evident que no constitueix cap delicte pretendre modificar el principi d’unitat política que consagra l’article 2 de la Constitució”, apunta.
En aquest sentit, el recurs sosté que, més enllà de la “legítima discrepància” que pugui existir sobre la ideologia política de Junqueras, “la seva actuació i el seu discurs són els d’una persona pacifista i així és concebut àmpliament tant a Catalunya com a fora”.
L’escrit, en el qual l’advocat denuncia que s’han vulnerat drets fonamentals en el procés judicial, sosté que la decisió del Suprem de mantenir a Junqueras a la presó resulta una “indeguda sanció a la seva ideologia, a les seves creences i orientació política”.
“Proscriure el debat de les idees és, doncs, simple i planerament incompatible amb la democràcia”, adverteix l’escrit, en el que Junqueras remarca que la Constitució “no prohibeix ni estableix límits al debat polític, especialment del que es produeix en seu parlamentària, tot i que es doni una discrepància entre el projecte o idea que es debat i el contingut de la Constitució”.
Per desvirtuar el risc de reiteració delictiva, l’escrit també remarca que cap dels exconsellers del Govern que ja han sortit de presó “ha donat mostra de reiteració delictiva alguna”.
També denuncia que, en mantenir-lo a la presó, el jutge “destrueix” els seus drets polítics com parlamentari i els de la ciutadania als quals representa, a l’hora que insisteix que se l’està perjudicant quan es situa la causa al Suprem -on no té possibilitat de segona instància-, malgrat que res del que se ’ls atribueix va ocórrer fora de Catalunya.
El recurs d’empara al Tribunal Constitucional esgota la via interna per poder accedir a la jurisdicció internacional del Tribunal Europeu de Drets Humans
