Política

Veneçuela

Polarització social i política

Petroli ‘demagògic’ chavista

L’exalcalde de Caracas Antonio Ledezma critica la mala gestió petroliera del govern de Maduro, que ha dut a una greu crisi el país sud-americà

Sosté que l’oposició veneçolana no ha de participar en les eleccions de l’abril

Què passarà a Veneçuela després de les eleccions presidencials de l’abril? Més enllà de la previsible reelecció de Nicolás Maduro, se’n sortirà de l’aguda crisi econòmica i social que ha fet que quatre milions de veneçolans se n’hagin anat? Com pot ser que el primer país del món en reserves de petroli i el sisè en reserves de gas tingui una inflació desbocada i el menjar i els medicaments siguin inabastables per a la majoria de la població? Ni els més agosarats s’atreveixen a fer pronòstics sobre el futur del país sud-americà que, malauradament, pot empitjorar.

Una de les figures de l’oposició, l’exalcalde de Caracas Antonio Ledezma, que viu exiliat a Madrid des que el novembre passat va escapar de casa seva (on vivia sota arrest domiciliari), advoca per un increment de la pressió internacional contra el govern de Maduro. “Més sancions i que els Estats Units obrin un procés judicial contra els alts càrrecs de PDVSA”, la petroliera pública, que gestiona la riquesa del cru. Només una dada: quan Hugo Chávez va arribar al poder, el 1999, Veneçuela produïa 4 milions de barrils de petroli diaris. Avui no arriben al milió i mig. Aquest descens de la producció, més que la baixada del preu del barril, que havia arribat als 130 dòlars i ara està a menys de la meitat, és, per a Ledezma, la mare de tots els mals de la crisi veneçolana. Bé, aquest descens i la “gestió clientelista que dels ingressos n’ha fet el chavo-madurisme”. Per a ell Maduro copia les estratègies i l’ús “demagògic” del petroli que ja feia Chávez. Però si “no hi ha recursos és difícil mantenir les polítiques socials”, va afirmar l’exalcalde de Caracas, dimarts, en una conferència organitzada per l’Obra Social de La Caixa.

Ledezma va ser empresonat per haver orquestrat un cop d’estat, un fet que ell nega. I recorda que va poder fugir de casa “gràcies a l’ajut dels militars” que el vigilaven, als qui “els fa vergonya l’actuació de Maduro, però necessiten tenir accés als cistells de la compra que distribueix l’Estat”.

Sap bé l’exbatlle que després del torcebraç que l’oposició va fer al chavisme amb les protestes al carrer del 2017 (que van deixar més de 130 morts) Maduro no s’ha doblegat “tot i haver-se entregat als braços dels militars”. Que el país sud-americà està cada cop més polaritzat no és cap secret. I tot i haver obtingut el control de l’Assemblea Nacional (Parlament) en les eleccions del 2015, l’oposició va veure el juliol passat com l’aparell estatal organitzava uns comicis per fundar un nou Parlament paral·lel que ha buidat de contingut l’Assemblea Nacional. Per això, Ledezma aposta perquè l’oposició no es presenti a les presidencials del 22 d’abril. Confia en la pressió exterior, tot i que Rússia i la Xina, dos dels creditors de Caracas, no deixaran que l’ONU proposi accions més contundents contra Caracas. Sembla, doncs, que cal explorar altres vies. I aquí hi pot tenir un paper un dels pocs països a qui Maduro s’escolta. Cuba el podria convèncer que es retiri a una platja cubana, tal com va dir mig en broma el cap diplomàtic dels EUA, Rex Tillerson.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia