Zuma dimiteix com a president de Sud-àfrica
El mandatari cedeix a la pressió del seu partit i abandona el càrrec
El president de Sud-àfrica, Jacob Zuma, va presentar ahir la seva dimissió després que el seu partit, el Congrés Nacional Africà (CNA), el partit al govern de Sud-àfrica des del 1994, li exigís que deixés el càrrec. La formació considera que Zuma no és apte per governar el país i li retreu el nombrosos casos de corrupció. “He decidit dimitir com a president del meu país però estic en desacord amb la direcció del meu partit”, expressava el mandatari en un discurs que es va retransmetre en directe per televisió.“He d’acceptar que els meus compatriotes i el meu partit em volen rellevar”, hi afegia. Hores abans, Zuma afirmava que no dimitiria del càrrec de president perquè ningú li havia donat “motius” per fer-ho i perquè ho trobava “injust”. Tot indica que pressions rebudes pel seu propi partit haurien precipitat la decisió. A més, Zuma tampoc es volia enfrontar a una moció de censura que s’hauria presentat avui. El mandatari expressava que no entén la rapidesa d’aquest procés de destitució després que el vicepresident, Cyril Ramaphosa, assumís el lideratge del CNA el desembre passat, en una votació molt ajustada. Segons el president, el paper de Ramaphosa hauria d’haver estat preparar-se per a les eleccions del 2019, l’any en què Zuma acabaria el segon mandat i hi hauria, aleshores, un traspàs de poders. Però el problema és Zuma i la seva imatge esquitxada per la corrupció. Ell va demanar de quedar-se a la presidència fins al juny, un fet que hauria servit per mostrar estabilitat, segons pensa. A més, confessa que va proposar a Ramaphosa que apareguessin junts en alguns actes amb l’objectiu de reforçar-lo de cara a la pròxima cita electoral. L’avanç de la sortida de Zuma de la presidència ve arran dels greus escàndols de corrupció que l’assetgen, entre els quals hi ha haver afavorit amb contractacions públiques la poderosa família d’origen indi Gupta.
Amb tot, ahir un portaveu del CNA, una formació centenària que va liderar la lluita contra l’apartheid i que va ser el partit de Nelson Mandela, va precisar que el partit sempre ha mostrat “completa confiança que tots els seus membres entenguin la disciplina interna del partit”.
