Boya reivindica la DUI al Suprem
L’exdiputada de la CUP diu que va donar validesa a la votació del 27 d’octubre
Surt de la seu judicial sense mesures cautelars
Reclama a futurs compareixents que no reneguin dels seus postulats
Mireia Boya va reivindicar ahir la validesa de la declaració unilateral d’independència davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa sobre el procés. Durant la seva compareixença en seu judicial va emfasitzar, amb rotunditat, que en cap cas es tractava d’una operació simbòlica ni “cosmètica”, sinó que en el seu moment estava convençuda que buscava una efectivitat “real” i així ho va entendre quan el 27 d’octubre la va votar al Parlament. Una altra cosa, però, és que els esdeveniments posteriors van restar-li aquesta validesa, tant pel fet que no hi hagués cap més acció de govern com pel “cop d’Estat” que entén que va suposar l’aplicació del 155 o la “imposició” de les eleccions del 21-D, “que hem tornat a guanyar”, reblava. L’exdiputada de la CUP va sortir ahir del Suprem sense mesures cautelars, un fet gairebé inèdit en les compareixences que hi ha hagut davant Llarena. De fet, tots els investigats –a excepció de l’exmembre de la mesa Joan Josep Nuet– o bé estan en presó provisional o en llibertat sota fiança.
Dins el despatx de Llarena, l’exdiputada aranesa no només no va renegar de la DUI sinó que es va reafirmar en el programa de la CUP, mentre subratllava: “No ens hem mogut ni una coma del nostre compromís polític.” I en aquest punt –ja un cop va ser fora del Suprem– i enmig de la pugna política entre el PDeCAT i ERC i, sobretot, davant algunes renúncies expressades per altres investigats o l’acatament de la Constitució o del 155, alertava els futurs compareixents que les seves declaracions davant l’instructor “haurien també d’assemblar-se” a les que havia fet ella. “Això és un judici polític i hem d’actuar com a tal, defensant els nostres postulats democràtics, el nostre programa i els acords als quals hem arribar al Parlament”, incidia.
En el seu cas, però, no se li va reclamar un acatament explícit de la Constitució, si bé ella mateixa advertia que el text s’ha convertit en un “mur” per trobar una solució política al conflicte. Va puntualitzar, doncs, que aquella Constitució “ja no serveix” i en vista d’això subratllava que la seva aposta és fer-ne una de “pròpia”.
“Ni un pas enrere”
Boya va declarar durant poc més d’una hora a les dependències judicials, on va arribar cap a les 10 del matí, i on va ser rebuda per una nodrida representació de dirigents de la CUP, ERC, PDeCAT, Demòcrates, En Comú, En Marea i EH-Bildu així com companys de militància i familiars i amics. Abans d’accedir al Suprem, l’exdiputada va voler saludar tots els presents, que l’encoratjaven amb crits de “No estàs sola”, “ni un pas enrere”.
Un cop va iniciar-se la declaració, Boya només va voler respondre a les preguntes del seu advocat, Carles López, i a les del jutge, mentre que es va negar a acceptar l’interrogatori del fiscal i de l’advocat del partit ultradretà Vox, que exerceix l’acusació popular. Al llarg de l’acte judicial, l’exdiputada per la circumscripció de Lleida es va refermar en el compromís adquirit amb els electors i en cap cas no va renegar de la DUI –insistint que formava part del mandat popular– mentre negava que hagués format part de cap mena de sanedrí per preparar la República. La tesi de Llarena, de fet, es basa en un informe de la Guàrdia Civil sobre una agenda intervinguda a Josep Maria Jové, número dos d’Oriol Junqueras en l’equip econòmic del govern, i del qual es dedueix que s’havia establert un comitè estratègic del qual Boya i Anna Gabriel també en formarien part. La membre de la CUP, però, ho va negar en rodó i va insistir que ni tan sols tenien constància de la seva existència. “Mai no acceptaríem un comitè clandestí que prengués decisions en nom de tots els ciutadans”, sentenciava. L’única “conspiració” que admetia Boya és l’acord entre partits i organitzacions socials per treballar des de la “no-violència”. “Sempre s’ha actuat de forma tranquil·la i pacífica. Sobretot la gent, que ha estat exemplar.”
Aquesta reflexió va voler contraposar-la a l’actuació violenta que va atribuir als cossos de seguretat de l’Estat desplaçats a Catalunya per l’1-O. I davant d’això va exigir que s’investiguin els fets. En aquest punt va relatar episodis com els de Calella, on policies de paisà van sortir “a la caça” d’independentistes.
Durant les més de dues hores d’espera, a poc a poc s’anava instal·lant la incertesa entre els que s’havien desplaçat fins a Madrid per acompanyar Boya. “Preferim no especular”, reblaven alguns a la pregunta de si sortiria en llibertat. Els successius interrogatoris de Llarena s’han viscut amb l’ai al cor i el cas de Boya no va ser una excepció, si bé finalment, i un cop al carrer, l’aranesa admetia que no podia parlar-se de satisfacció “mentre hi hagi quatre persones segrestades per l’Estat espanyol”.
La declaració d’ahir de Boya forma part d’una tanda de noves compareixences fixades per Llarena el desembre passat i que dilluns vinent portaran la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, al Suprem. Dimarts serà el torn de l’expresident Artur Mas i de l’expresidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i dimecres tancarà la ronda la també exdiputada de la CUP Anna Gabriel.
