Política

Riuada groga per la llibertat

Centenars de milers de manifestants desborden el Paral·lel de Barcelona per exigir la fi de la repressió

Tot i que ja fa mig any que són a la presó, els Jordis infonen esperança i tenacitat

Centenars de milers de persones (750.000 segons l’organització, rebaixades a 315.000 per la Guàrdia Urbana de Barcelona) van col·lapsar ahir al migdia l’avinguda del Paral·lel i tots els carrers adjacents, inclosos els de la plaça Espanya, per reclamar el retorn de les llibertats democràtiques i la fi de la repressió estatal, amb el lema principal Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa. Això últim, amb referència als exiliats i, sobretot, als presos polítics, començant pels Jordis –l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart–, que just avui fa mig any que estan en presó preventiva a Soto del Real.

Les imatges aèries de la multitud desbordant, arribada en uns serveis públics del tot col·lapsats i en uns 900 autocars, van tornar a ser espectaculars i van evocar la llarga llista de mobilitzacions dels últims anys, que ahir es veia ampliada amb una nova gran concentració. La marxa, molt transversal, va ser convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, un conglomerat d’entitats en què hi ha les mateixes Òmnium i ANC, així com els sindicats Unió de Pagesos, la UGT i CCOO; la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya; la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya, i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. En vista de l’enorme acumulació de gent, la capçalera, situada davant del Teatre Apolo i formada per familiars de presos i exiliats, acompanyats de prop per representants polítics i les entitats convocants, amb prou feines va poder recórrer uns centenars de metres, fins al peu de l’escenari, situat davant del parc de les Tres Xemeneies, on es van fer els discursos i les actuacions musicals de Roger Mas, La Jolie i la Dharma. La majoria dels concentrats, que a la plaça Espanya i en molts trams del Paral·lel gairebé no es podien moure, no van poder sentir els parlaments, ja que aquest cop, a diferència de les últimes Diades, no hi havia megàfons ni pantalles. L’organització, això sí, ja havia avisat que podien seguir l’acte per la ràdio. Els crits de “Llibertat presos polítics!” i “Us volem a casa!” van ser constants i segurament els més corejats, tot i que també hi sonaven amb força altres lemes com ara “Puigdemont, president”, “Som CDR, no som terroristes” i –amb menys intensitat atesa la transversalitat de l’acte– el clàssic “Independència”. Les estelades van tornar a ser, així, les grans protagonistes, amb la companyia aquest cop dels tons grocs de gorres, bufandes, mocadors, samarretes i tot tipus de peces de roba.

L’ambient de la marxa era familiar i intergeneracional, com en les manifestacions més multitudinàries de la història d’Europa protagonitzades des del 2012, i hi va haver també grups de cultura popular, batucades i fins a 46 colles castelleres que hi van posar color i animació. Però l’ambient no va ser tan festiu. L’helicòpter dels Mossos, i fins i tot algunes patrulles que van passar amb furgonetes, van rebre els xiulets dels manifestants. Es va cantar L’estaca, sí, però en l’ambient pesava la sensació que no hi havia res a demanar somrient. Segurament també hi havia grups de gent que no havien anat a cap de les Diades anteriors, però que ahir sí que es van sentir cridats a protestar contra la desmesurada i distorsionada repressió policial, judicial i política de l’Estat. S’hi van veure, per exemple, advocats vinguts d’arreu del país, amb la toga posada. També membres del moviment que defensa el cobriment de les vies a Múrcia, que també saben què és patir la repressió de l’Estat i que, estelades en mà, se solidaritzaven amb el poble català.

De cartells i lemes de la gent, se’n van poder veure de tot tipus. “Units contra la repressió”, “Prou ostatges” i “Som República” van ser dels més estesos, però també hi havia pancartes amb missatges dirigits al vicepresident Junqueras o a altres presos com ara “Mai caminaràs sol”. De fet, molts duien fotografies o dibuixos dels polítics catalans empresonats o exiliats. Així mateix, s’hi van veure moltes samarretes i missatges amb el text “Jo soc CDR”, com a mostra de solidaritat amb l’actuació d’aquests comitès que ara estan en el punt de mira de l’Estat per delictes fins i tot de rebel·lió i terrorisme. Alguns missatges, de fet, apostaven per “Menys tietades i més acció directa”. Més en to de broma, un dibuix convertia Puigdemont en un superguerrer de dibuixos animats (Son Goku) i un grup no parava de cantar Bi-Ba-Puigdemont, la curiosa cançó infantil alemanya que s’ha fet viral perquè la tornada sembla que digui just això.

I és que la ciutadania és conscient que el conflicte català ja està plenament internacionalitzat, i que ahir molts mitjans de tot el món tenien els ulls posats a Barcelona. És per això que també hi havia banderes belgues, alemanyes i escoceses (països on hi ha membres del govern exiliats en procés d’extradició) i una gran quantitat de pancartes en anglès que demanaven, sobretot, “Freedom” (‘llibertat’) i que feien una crida a la “Peaceful resistance” (‘resistència pacífica’). També n’hi havia que denunciaven “Democracy in prison” (‘democràcia a la presó’) i d’altres que feien una apel·lació directa a Europa: “Europe, wake up! Stand up for democracy. Don’t ignore catalans!” (‘Europa, desperta! Aixeca’t per la democràcia, no ignoris els catalans!’).

Després de la lectura del manifest de l’Espai Democràcia i Convivència, en què es va instar a formar govern “de manera urgent” i a alliberar els presos polítics, així com a bastir un “diàleg” polític, la parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i el fill de Jordi Sànchez, Oriol, van llegir missatges encoratjadors escrits des de la presó. “Són moments d’injustícia per la deriva autoritària d’un estat cada cop més aïllat internacionalment, per una presó provisional injustificada i per una suspensió sense precedents de l’autogovern de Catalunya”, va lamentar Cuixart, que també animava la ciutadania com a “autèntic motor” de la lluita per la llibertat, i hi dipositava la seva esperança per la “dignitat insubornable” que ha demostrat la societat catalana. El mateix to recollia el missatge de Sànchez, a qui el jutge Llarena ha denegat fins a quatre cops poder assistir al Parlament, en els dos darrers casos per ser investit president de la Generalitat. “Des de la presó us demano que no us deixeu atemorir. No cediu mai al xantatge de la por ni a la temptació de la violència”, llegia Oriol Sànchez en nom del seu pare, des de l’escenari i acompanyat per la seva mare, Susanna Barreda. “Ells relaten violències inventades i alçaments tumultuosos imaginaris... D’això, se’n diu impotència i ràbia”, indicava l’expresident de l’ANC. “Creieu que mereix governar-nos qui no és capaç de respectar el resultat de les eleccions?”, preguntava, i el públic li responia “No!”. “Un estat autoritari mai podrà governar un poble lliure”, proclamava el diputat de JxCat, que cloïa dient: “Gràcies per no oblidar-nos!”

A les xarxes socials, el vicepresident Junqueras i els consellers Dolors Bassa i Raül Romeva, també en presó preventiva, agraïen la mobilització ciutadana, com també van fer el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín des de l’exili. L’advocat Ben Emmerson, que porta el cas d’alguns dels encausats al comitè de l’ONU, també piulava sorprès per la gran manifestació cívica dels catalans. Al final dels parlaments, la gent que havia quedat atrapada Paral·lel amunt va poder baixar i aleshores va semblar una manifestació real. El poble continua dempeus.

LES XIFRES

750.000
persones
van participar en la manifestació d’ahir segons els organitzadors. Segons la Guàrdia Urbana, 315.000.

LES FRASES

Tot i la injustícia, hi ha esperança en la gent, en la dignitat insubornable de la societat catalana
Jordi Cuixart
president d’òmnium
Ells relaten violències inventades. Un estat autoritari mai mereixerà governar un poble lliure
Jordi Sànchez
diputat de jxcat
La història s’escriu gràcies al vostre compromís constant. Ben lluny, hem notat el vostre escalf
Oriol Junqueras
vicepresident
Un cop més, ho hem tornat a demostrar, sortint al carrer units. Des d’Alcalá-Meco, ens ha arribat. Gràcies
Dolors Bassa
consellera d’afers socials
És la demostració més impressionant i pacífica que he vist mai del poder de la gent
Ben Emmerson
advocat dels presos a l’ONU
900
autocars
es van desplaçar des de tots els punts de Catalunya fins a la capital. La majoria van aparcar a Montjuïc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia