“El sí a la independència és una qüestió de confiança”

Exacte. Vull posar tots els documents en català en el millor anglès possible per ser difós i que es comprenguin millor les raons perquè Catalunya vol independitzar-se, les queixes, el procediment, el procés democràtic... Molt poca gent és conscient de tot això. No ho llegeixes gaire a la premsa, no s'explica bé el background i cal que es faci perquè s'entenguin els motius.

A qualsevol que ho vulgui conèixer millor: organitzacions, governs o universitats, sobretot a catedràtics que poden ser d'ajut en grans qüestions com finances, deute, política monetària... A molts acadèmics els encantaria tenir l'oportunitat de participar en una cosa així, la idea és: “Uau, s'està formant un nou país i hi podem tenir un paper!”

Allà hi vaig veure moltes històries de por. Primer diria: no us espanteu per les amenaces, com ara que us faran fora d'Europa. Què vol dir això? Heu de dir: “D'acord, com ho fareu? Ensenyeu-nos el mecanisme amb què Catalunya en seria expulsada.” Els tractats diuen que si algú vol marxar, com podria ser el Regne Unit, calen dos anys per negociar-ho, no hi ha manera de fer fora ningú. Hi ha molta jurisprudència que diu que no pots privar ciutadans europeus de la ciutadania europea.

Segur que hi ha moltes incerteses, però tota incertesa també és una oportunitat. Hi ha preguntes a què pots contestar “no ho sé, d'acord, però creem alguna cosa millor!'” Apreneu-ne d'altres països, durà temps, però el Consell Assessor per a la Transició Nacional ha treballat bé en el període de transició. Ha fet un bon pla, i la principal variable és el grau de cooperació del govern espanyol, és segurament la base de la majoria de les pors. Tot això no es pot preveure, però quant temps més els catalans volen viure així?

El context és diferent. El referèndum a Escòcia es va fer sota un procediment legal, després de dos anys de campanya. El resultat va ser el que va ser, però tant és, va tenir un impacte profund sobre la política escocesa, mai més serà el mateix. La gent ara és molt més conscient sobre com funciona el sistema, es va educar molt.De fet, el que va passar sobre el terreny no es va explicar gaire als mitjans, no ho van explorar realment. A Catalunya, el govern espanyol ho està fent tot per aturar el procés, però com expliques a cinc milions de persones que no poden fer-ho? Hi haurà un punt en què Espanya ho haurà de considerar. Aquí és on entra el llibre blanc, però jo preguntaria: els catalans només volen la independència, o s'estan organitzant en grups per dir que “podem fer això o allò?” La qüestió és que només falten un parell de mesos per votar, i no és gaire temps per explicar-se.

Necessita reassegurar la gent: explicar que això no serà fàcil, que s'està desenvolupant un marc sòlid, i que si voten per la independència trobaran la manera de quedar-se a Europa, de mantenir l'euro... Al capdavall, és transmetre: “Trobarem el nostre camí junts.” En la base és una qüestió de confiança.

Heu de poder instal·lar un sentiment de confiança que sereu capaços de tirar-ho endavant, i hi ha solucions per a cada obstacle oficial que us posin. Com us faran fora d'Europa? No hi diu res als tractats sobre això! Dinamarca o Alemanya estarien tan enfadats? No té sentit. ‘No ens amenaceu, som gent intel·ligent, ens hem governat abans i ho tornarem a fer, cap d'aquestes estúpides amenaces minvarà la nostra intel·ligència o la nostra capacitat de fer aquestes coses pel nostre compte'. Així que tireu endavant, aquesta és la meva visió. Preocupar-se pel que pensin altres països és com si no et cases perquè un oncle o una cosina no ho accepten. Feu la vostra. És només la vostra decisió, i és democràtica.

Exacte, sentíem a tota hora que quedarien fora de l'euro, i les amenaces no han funcionat, això és una lliçó. Això sí, cal ser el màxim de clar sobre què significa el resultat de les eleccions, sobretot en el tram previ, s'ha d'alçar algú per reassegurar-ho col·lectivament, i no parlo només de polítics, també acadèmics i altres. Gent que digui “podeu fer-ho, no hi ha res a témer.” Estic a favor de la independència perquè el poble ha de poder governar els seus afers, i si un poble se sent país, i que no forma part d'un altre, ha de tenir el dret a l'autodeterminació.

Caldran uns quants mesos per resoldre-ho, el govern espanyol ho pot judicialitzar, però en algun moment tots hauran de reconèixer la voluntat dels catalans. Si després hi ha una DUI no hi ha res al dret internacional que la prohibeixi... Com fas lleis sobre casos concrets com aquest? Hi ha pautes, però si els catalans decideixen la independència, perquè no s'ha d'acceptar? Què faran? I en un moment determinat, a qui li importa? Si no us volen a la UE, podeu demanar entrar a l'EFTA, segur que us hi accepten. Estan buscant petits països com el vostre, hi ha Suïssa, Noruega, Islàndia... Pel que sé, el seu president ja ha dit “parlem-ne, hi ha opcions”.

Sí, però no ho poden dir, aquest és el problema. És important que al setembre es voti clarament per la independència, hi pot haver histèria i nerviosisme sobre el resultat, però un cop ha passat i hi ha un mandat clar, hi haurà aliats. Potser li durà un temps acceptar-ho, però Europa tampoc farà res d'entrada per expulsar Catalunya, perquè encara és part d'Espanya, i no poden explicar com duran a terme aquestes amenaces. Com pots impedir que la gent segueixi usant l'euro? Tancant els bancs? Què faran?.

Pot ser una solució: hi ha d'haver un alt grau de claredat sobre què vota la gent, sense haver de decidir entre plataformes diferents. El govern català ha deixat clar que són plebiscitàries, però com més clar, millor.