Alguna cosa es mou a Síria

Quatre anys de guerra a Síria estan deixant el país desolat. Més de tres-cents mil morts i més de quatre milions de desplaçats, que busquen sense parar nous camins per refer la seva vida. Veiem com la gent que marxa de la guerra arriba des de les costes turques a l'illa grega de Lesbos. Algunes imatges són impactants i més encara els morts, sovint joves, que no han pogut superar el trajecte marítim. Els estats membres de la UE afectats per la riuada humana no són capaços d'entomar la realitat i acaben posant murs que prohibeixen o desvien els fluxos humans, fet que dificulta els trànsit als refugiats i dóna una imatge nefasta d'Europa, incapaç de fer valer els mecanismes comunitaris per donar resposta a aquest drama humanitari. I que està passant ara Síria? Doncs la crua realitat ha fet que les protestes de la ciutadania i els interessos dels estats hagin acabat per estovar la situació i provar d'apostar per acords consensuats. D'una banda, els EUA, l'Aràbia Saudita i Turquia i de l'altra, Rússia i l'Iran, com a principals actors externs amb posicions diferents, i també representants de fins a dinou estats, la Unió Europea inclosa, han participat en la conferència a Viena, amb l'objectiu de trobar solucions i opcions de futur al drama de Síria. El fet que a aquesta reunió no assistissin les parts sirianes implicades i enfrontades denota que el moment actual no és encara perquè les diferents faccions internes seguin a negociar (el mateix dia hi va haver un centenar de morts en un mercat per atacs suposadament de l'exèrcit d'Al-Assad, que és qui hauria de garantir la pau) i, d'altra banda, la participació a la cimera internacional de dinou estats mostra que la guerra de Síria afecta molts actors, especialment a la regió del Pròxim Orient, amb interessos contraposats entre l'Aràbia Saudita i l'Iran, amb afectats per diferents motius, com ara Turquia i altres estats veïns i també els estats de la UE. I, a més, amb la voluntat de mantenir posicions i influència a la zona tenim els EUA, Rússia, que no para de reivindicar protagonisme, i, més discreta, però també present, la Xina.

Davant una situació tan complexa, la cimera de Viena, amb resultats concrets minsos, és un pas important, només pel fet d'haver-se celebrat i de centrar-se en cercar solucions per al futur. Naturalment que hi ha posicions i interessos, interns i externs, contraposats, però el camí de la pau passa per la negociació i per estovar posicions que ara semblen inamovibles. El que cal és no deixar refredar el camí emprès i, en aquest escenari, la Unió Europea, més que estats europeus individualment com ara França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, hauria de prendre un lideratge actiu, que no ha tingut fins ara, amb l'objectiu de ser un actor influent al Pròxim Orient i així poder participar en la solució del conflicte de la guerra de Síria i també en la gestió dels seus efectes, com és el drama dels refugiats, que avui fa trontollar la lliure circulació de persones, un dels pilars fonamentals de la UE.