República en català

Segons els càlculs inicials, en setze mesos, mes amunt, mes avall, Catalunya iniciarà una nova etapa política que, si el poble ho ratifica, derivarà en una república independent amb uns fonaments nous. Ara, doncs, és el moment d'intentar aportar idees sobre com ha de ser el nou país. Així ho han entès els catorze integrants del Grup Koiné, que dijous que ve presentaran, al paranimf de la Universitat de Barcelona, el manifest Una llengua per a tothom, en què exposen quin estatus ha de tenir el català en la nova república.

“Fa un any i mig vam constituir el Grup Koiné preocupats pel discurs que hi havia sobre la llengua, en què s'acceptava el bilingüisme social com un estat desitjable en el qual les llengües poden conviure de forma natural”, explica Diana Coromines, editora, periodista i traductora i membre del Grup Koiné, que recorda que des de les mateixes files independentistes es van alçar veus a favor de la cooficialitat del català i el castellà. “La sociolingüística –afegeix– desmenteix que dos idiomes puguin conviure sense problemes. Només hi pot haver una llengua vertebrada i la grossa es menja la petita”. I la petita, és clar, és el català.

Tot i que els catorze experts en llengua van començar a treballar fa un any i mig, van prémer l'accelerador en el moment en què Carles Puigdemont va accedir a la presidència de la Generalitat i el procés es va desencallar. “Si anem cap a l'Estat independent, és el moment de posar-hi les bases”, diu Coromines. Una altra cosa és que es vagi, cap a l'estat independent, i s'hi camini a la velocitat prevista.

De moment, però, ja han fet una diagnosi de la situació actual del català i han descrit quina seria la “situació desitjable”. El manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent alerta que “la llengua catalana no està en la situació normal d'una llengua territorial en el propi territori” perquè “el castellà, com a llengua de dominació, li disputa coercitivament aquest estatus” i “ha intentat i continua intentant repressivament de desplaçar-la dels àmbits d'ús lingüístic general”. Segons els signants, “el mecanisme per aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població”, que ha comportat un “procés de substitució” que “s'ha anat accelerant, de manera que la situació actual de la llengua catalana en la majoria d'àmbits d'ús general és extremament crítica”.

Per tot plegat, el manifest demana que “la nova Constitució” catalana no tanqui “en fals” el “problema lingüístic” i restitueixi al català (l'occità a la Val d'Aran) “l'estatus de llengua territorial de Catalunya”, que reverteixi “la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català (o de l'occità) a l'ús del castellà” i es recuperi de forma “progressiva” la “genuïnitat de la llengua”.

“Hem de crear un moviment de conscienciació pública sense edulcorar” la situació real del català, demana Coromines, una situació que tot sovint apareix esbiaixada pels estudis estadístics sobre el coneixement de la llengua, que posen molt l'accent en l'augment de persones que entenen l'idioma i menys en l'ús real i en la qualitat. Fins ara, l'associació Llengua i República, nascuda del Grup Koiné, ha recollit prop de 200 signatures de personalitats destacades en diversos àmbits i, a partir de la presentació del manifest, demanaran l'adhesió de tots els ciutadans que ho vulguin.

Ho faran a través del web de Llengua i República, que donarà a la gent l'ocasió d'adherir-se al manifest o omplir un formulari per col·laborar en la causa com a simpatitzant, soci o voluntari. La idea és anar-se estenent de mica en mica pel territori, crear una xarxa de voluntaris i fer arribar les inquietuds dels promotors de la iniciativa a través de conferències i altres actes.

Coromines explica que volen que el moviment sigui popular i aplegui totes les persones que vulguin fer la seva aportació a favor del català. Els partits polítics també seran benvinguts si es volen sumar a la xarxa, però no confien gaire en la seva contribució. “Hem mantingut converses amb gent d'Esquerra i de Convergència, però ara els partits tenen un perfil baix en aquesta qüestió. No volen tocar aquest tema”, revela Coromines, que explica que també estan en contacte amb entitats de la societat civil sensibilitzades per la qüestió, com la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural.

Els impulsors del manifest remarquen que defensar l'estatus que volen pel català és la millor manera de treballar per una societat cohesionada, de la mateixa manera que eines com la immersió lingüística en català a les escoles han contribuït a combatre la divisió del país per raó de llengua d'origen dels infants. “Volem que el nostre país sigui obert i respectuós amb totes les llengües, però el català ha de ser la llengua de Catalunya”, resumeix Coromines.