Girona allunya els clubs de cànnabis de les escoles
El pla especial preveu que se situïn a un mínim de 200 metres dels centres i que hi hagi mig quilòmetre entre ells
El ple dóna suport als consistoris perseguits per l'Audiencia Nacional
L'Ajuntament de Girona va aprovar ahir que els clubs de cànnabis que es vulguin instal·lar a la capital gironina hauran d'estar com a mínim a 200 metres d'escoles i instituts, i també d'equipaments esportius o espais públics i privats on hi hagi jocs infantils o d'hospitals i clíniques. Així ho va validar ahir el ple municipal en aprovar, de manera provisional, aquest nou pla especial que serveix per regular les característiques i els possibles emplaçaments d'aquests clubs a la ciutat de Girona.
El pla especial també preveu que la distància entre aquests espais sigui de més de 500 metres, que només puguin accedir al local els seus socis i que en cap cas s'hi puguin consumir begudes alcohòliques. En l'actualitat, només hi ha un local d'aquestes característiques a Girona, tot i que, des de l'abril del 2014, el consistori havia suspès cap més tramitació fins que no es disposés d'una regulació a la ciutat. Tot i això, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va explicar que “en els últims divuit mesos no hi ha hagut cap petició” de nous clubs de cànnabis. El mateix pla estipula que l'horari d'obertura pot ser des de les vuit del matí fins a les deu de la nit, un fet que obligarà a modificar l'horari en l'actual espai obert autoritzat per fumar cànnabis, ja que ara obre fins a les onze de la nit.
El nou pla especial va ser un punt controvertit, com ho demostra el fet que només va rebre setze vots a favor, dels dos grups del govern, CiU i el PSC, i de Ciutadans, mentre que la CUP hi va votar en contra, i ERC-MES i el PP es van abstenir. Des de la CUP i ERC-MES es va criticar que les distàncies previstes “faran molt difícil l'obertura de nous clubs” i adverteixen que només serà viable fer-ho en barris perifèrics.
Suport al sobiranisme
Una de les mocions que va aprovar el ple d'ahir va ser un text entrat d'urgència per la CUP per donar suport als consistoris catalans i regidors que són investigats per l'Audiencia Nacional per haver-se adherit a la moció sobiranista que va aprovar el Parlament. El text va comportar que el nou govern municipal votés per primer cop per separat en temes nacionals, ja que el PSC es va abstenir. Tot i això, el text va prosperar amb els vots de CiU, la CUP-Crida per Girona i ERC-MES, i el vot contrari del PP i Ciutadans.
Doble moció pels refugiats
La crisi dels refugiats sirians i el paper d'Europa va centrar dues mocions del ple d'ahir que van prosperar totes dues. Els textos els va defensar un noi refugiat sirià que fa dos anys i mig que viu a Girona, i en aquests es reclamava que s'acullin els refugiats seguint els preceptes dels drets humans i es doni asil a les persones que fugen de la guerra i la realitat siriana. Per contra, es va rebutjar la moció per equiparar famílies monoparentals amb les nombroses i també el text que demanava que es desencallés el pla de les Pedreres. Per altra banda, es va aprovar la moció per fer el pla estratègic i, parcialment, el text per reduir la massificació a les aules.
Els gasos s'han reduït un 17%
El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, va explicar ahir que la ciutat de Girona ha reduït un 17% l'emissió de gasos d'efecte hivernacle respecte als índexs que hi havia el 2001. Sastre va explicar la dada, ja que el consistori es va adherir ahir al nou pacte d'alcaldes per al clima i l'energia, que preveu implementar polítiques perquè els gasos d'efecte hivernacle hagin baixat un 40% en arribar a l'any 2030. Aquest pacte d'alcaldes substitueix l'anterior, que preveia arribar al 20% de reducció l'any 2020 i que també havia subscrit l'Ajuntament de Girona. Sastre va alertar que cal incidir en aquest aspecte alertant que, si no es fa, hi ha el perill que el Ter perdi entre un 5% i un 10% de cabal. Les pluges també s'han reduït un 5,4% per dècada i ha augmentat la temperatura 0,22 graus per dècada. El pacte ja l'han subscrit 6.500 ens locals, que representen 210 milions de ciutadans.