“Obama ha defraudat moltes esperances”

Hi ha un ampli moviment social a Europa que farà tot el que pugui per impedir que s'aprovi el TTIP i per transmetre als governants la idea que si l'accepten estan morts. Com que l'alemanya és la societat més forta contra el TTIP i com que Alemanya és també l'estat europeu més gran i poderós, crec que tenim una oportunitat. El moviment també està creixent als Estats Units, encara que allà, de moment, estan més concentrats en el TTP (Tractat d'Associació Transpacífic), que té la majoria de característiques del TTIP. Espero, doncs, que el puguem tombar.

El TTIP va ser completament planejat per corporacions transnacionals ja des de principis dels noranta i representa una greu amenaça a la democràcia. Per exemple, estic segura que els tribunals d'advocats privats decidiran, sense possibilitat d'apel·lació, que un estat ha comès un crim perquè aprova una llei que posa en risc els beneficis presents o futurs d'una multinacional. Es busca, a més, el mínim comú denominador en les regulacions.

No, al contrari, sí que funcionen! Compleixen l'objectiu de transferir els diners de la gent cap a l'1% de la població. Es tracta de privatitzar-ho tot. Miri el cas de Grècia: li van imposar un memoràndum en què l'obligaven a privatitzar això, això, això... tant si era rendible com si no. Van privatitzar la loteria –generava ingressos molt importants–, van vendre tots els aeroports regionals a una companyia alemanya... La gent pateix, és clar, però les polítiques funcionen. Com diu Iannis Varufakis, van anar contra Grècia perquè era l'objectiu més fàcil. Ara serà el torn d'Espanya i, finalment, França, que està molt endeutada. François Hollande ha firmat aquesta terrible llei de reforma laboral que és exactament la que vol la patronal francesa i que buscava des de feia molts anys. Ara, però, afortunadament, la gent està reaccionant al carrer, ocupant la plaça de la República, a París, amb aquest moviment anomenat Nuit Debout. No sabem què acabarà passant a França però, per primera vegada, els estudiants i els sindicats van junts amb un programa comú i això no va passar ni el 1968. I és que això seguirà així fins que no elegim governs que es plantin, que diguin no a aquestes polítiques.

Això depèn de les lleis i les lleis, dels estats. Miri, dimarts va començar a Luxemburg el judici a un jove anomenat Antoine Deltour, el que va filtrar les dades del Luxleaks [escàndol sobre les operacions per fer pagar menys impostos a les multinacionals]. Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea, era el primer ministre de Luxemburg quan es feien tots aquests acords amb les multinacionals. No es pot dir que no estigués al corrent del que s'estava fent, oi? Qui hauria d'anar a judici, doncs?

Sanders és un socialdemòcrata que té un programa perfectament factible i viable que preveu coses com ara matrícules gratuïtes a les universitats públiques o una cobertura mèdica per a tothom, un objectiu que l'Obamacare no ha aconseguit. El seu èxit forma part del ressorgiment de la vella esquerra. Fins ara no hi havia ningú. A Obama l'han votat dues vegades perquè la gent hi va dipositar moltes esperances, però Obama ha decebut la majoria d'aquestes esperances.