Suïssa inaugura el túnel ferroviari més llarg del món

Suïssa va inaugurar ahir amb tota la pompa el túnel ferroviari de Sant Gotard, el més llarg (57 km) i més profund (2.300 metres) del món, que els dirigents europeus volen convertir en símbol del rellançament del creixement econòmic “verd” mitjançant la inversió pública.

Aquesta obra colossal d'enginyeria, que ha necessitat 17 anys de treballs i que entrarà oficialment en servei l'11 de desembre, constitueix la pedra angular d'una nova línia ferroviària a través dels Alps que ha de donar més fluïdesa als transports de mercaderies entre el nord i el sud d'Europa. El túnel s'inscriu en la principal línia ferroviària que uneix la mar del Nord i la Mediterrània, i que va del port de Rotterdam al de Gènova.

El president francès, François Hollande; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre italià, Matteo Renzi, i el nou canceller austríac, Christian Kern, van pujar al tercer tren que ha fet la travessa del nou túnel, convidats pel govern suís. Encara que la Unió Europea –de la qual Suïssa no forma part– només ha finançat un 15% de l'obra –d'un cost total de vora 11.000 milions d'euros–, els dirigents europeus han volgut celebrar amb la seva presència no només un prodigi de la tècnica, sinó també un símbol de la unitat del continent. Les celebracions amb motiu de la inauguració del túnel van començar de matinada amb una benedicció ecumènica –en presència d'un abat, d'un pastor protestant, d'un rabí i d'un imam–, que va tenir lloc sota fortes mesures de seguretat, incloent-hi la mobilització de prop de 2.000 militars i una vigilància molt estreta de l'espai aeri. “Forma part de la identitat suïssa”, va declarar amb orgull el director de l'Oficina Federal de Transport, Peter Fueglistaler. Els suïssos van donar llum verd a l'obra mitjançant diversos referèndums durant els anys noranta.

Pel nou túnel de Sant Gotard, hi podran passar diàriament 260 trens de mercaderies, a una velocitat de 100 km/h, i 65 trens de passatgers, que podran anar fins als 200 km/h. Durant la construcció d'aquesta joia de l'enginyeria civil ha fet falta una detallada planificació per dur-hi tota la maquinària i extreure 28,2 milions de tones de terra de la muntanya, una quantitat que representa sis vegades el volum de la piràmide egípcia de Kheops.

Entre els desafiaments tècnics hi ha el de la temperatura –fins a 45 graus centígrads a l'obra–, que s'ha resolt amb un potent sistema de ventilació.

Segons els serveis federals de ferrocarril suïssos, el volum de pas hauria d'augmentar del 20% d'aquí al 2020 en l'eix Rotterdam-Gènova.

També el nombre de passatgers hauria de créixer dels 9.000 diaris d'ara als 15.000 el 2020, i la durada del trajecte entre Zuric i Lugano, al sud de Suïssa, s'hauria de reduir de les dues hores i 41 minuts actuals a les dues hores. El túnel s'ha excavat a una profunditat de 2.300 metres sota el massís i s'hi han fet dues galeries principals connectades per galeries transversals.