Passi el que passi, seguim amb determinació

Avui, al Parlament, parlarem de pressupostos. Matiso, per a més exactitud; de fet, avui el que el Parlament farà és decidir si podem debatre sobre els pressupostos en seu parlamentària. La seva aprovació o no és una altra qüestió, que es votaria al juliol. El que avui decidim, de debò, és si fem o no fem un debat davant tota la societat, debatent totes les esmenes que calgui i si, fruit d'aquest debat, hi ha el consens suficient per a l'aprovació dels pressupostos. Permeteu-me que, d'entrada, expressi el meu convenciment que un debat obert davant tota la societat, en seu parlamentària, és un inequívoc exercici democràtic, amb independència del resultat final d'aquest debat.

Junts pel Sí no disposa de majoria absoluta. Aquesta és una dada prou coneguda. La majoria absoluta la determina la CUP en el si de la majoria compromesa amb el full de ruta. Sense els vots de la CUP no hi ha majoria al Parlament ni tampoc hi hauria aquest govern. És així de senzill com a resultat de l'aritmètica electoral. Per tant, l'aprovació dels pressupostos d'una legislatura que ha de ser breu –uns pressupostos inequívocament socials i sobirans– passa necessàriament i prioritària per l'aval de tots aquells que vam assumir aquest compromís i la investidura. Ara bé, que no hi hagi majories alternatives per a uns pressupostos socials –que responen al full de ruta que justifica aquesta legislatura extraordinària, sorgida de les eleccions plebiscitàries del 27-S– no significa que no hàgim de contemplar les esmenes de tota la resta de grups i que aquestes puguin servir per millorar uns comptes que, per definició, sempre poden ser perfectibles. En tot cas, ens agradaria tenir –si més no, seria desitjable– la vocació constructiva manifestada a l'Ajuntament de Barcelona per bona part de l'oposició. Les legítimes discrepàncies polítiques han de poder ser compatibles amb la voluntat d'ajudar els ciutadans i de no obstaculitzar les institucions, prioritzant l'interès de ciutat per damunt de qualsevol altra consideració, ni que fos per poder debatre els pressupostos amb total transparència.

Estic convençut que, en el fons, l'aprovació dels pressupostos per part del conjunt de la majoria compromesa amb el full de ruta no és un problema de caràcter social, perquè la seva vocació social és indiscutible. És, sobretot, un problema de confiança política respecte el full de ruta. Per això ja afirmo, per endavant, que passi el que passi tothom ha de saber que en cap cas no ens plantegem, ni remotament, renunciar al full de ruta ni al mandat democràtic obtingut el 27-S a les urnes. Passi el que passi avui, seguirem endavant, amb la mateixa determinació.

Certament amb més dificultats, és obvi. Però seguirem treballant per culminar el full de ruta aquesta legislatura, d'acord amb els terminis establerts, per donar pas a les eleccions constituents. Serà més complicat, sí. I no podrem ajudar els ciutadans tant com voldríem com a conseqüència de la pròrroga pressupostària i de no poder disposar d'aquests 870 milions en polítiques socials que tan bé anirien al conjunt de la nostra societat.

I aquests avanços en el full de ruta tindran més concrecions ben aviat. Ja ahir mateix el conseller Raül Romeva anunciava un ambiciós pla de desplegament de delegacions a l'exterior i també vam dir, i ho subratllo novament t ara, que mai renunciaríem a obtenir recursos per posar-los al servei dels ciutadans digui el que digui un tribunal polititzat a l'extrem i deslegitimat. Com tampoc mai no renunciarem al fet que siguin els ciutadans de Catalunya els que decideixin el nostre futur col·lectiu, lliure i democràticament.

La voluntat esdevé inalterable, cap a la República Catalana, a través d'un procés constituent que ha de culminar amb un referèndum constitucional que legitimaran les institucions catalanes i que no condicionarem en cap cas a la voluntat d'un govern espanyol ni tampoc a l'estatu quo de partits espanyols, que han demostrat, un cop i un altre, la seva oposició frontal no ja a la independència sinó a reconèixer la societat catalana com a subjecte polític i de drets. Seguim i seguirem, amb tota l'energia i amb tot l'entusiasme.