Girona commemora 40 anys de la Marxa de la Llibertat
L'Ajuntament va ser escenari ahir d'un acte per recordar les caminades que l'estiu del 1976 van travessar Catalunya per reivindicar els drets socials i nacionals de Catalunya després del franquisme
El saló de plens de Girona va ser el marc ahir a la tarda d'un acte de commemoració de l'inici de la Marxa de la Llibertat fa quaranta anys. L'acte, presidit per l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i amb assistència de regidors de CiU, ERC-MES, CUP i el PSC, va consistir en la presentació del llibre Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, a càrrec d'un dels seus autors, l'historiador Oriol Luján –l'altre autor és Josep Calvet.
Luján va destacar la transcendència que va tenir la marxa en la Transició espanyola, i en especial en el desenvolupament a Catalunya en quatre reivindicacions bàsiques: la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia i, també, amb força, la reivindicació del dret a l'autodeterminació.
La marxa –marxes, de fet– va ser un seguit de llargs itineraris organitzats en diverses columnes que van sortir de diferents punts del país per acabar trobant-se l'11 de setembre del 1976 a Poblet havent recorregut un terç dels pobles de Catalunya.
Tot i ser declarada il·legal pel govern franquista, que temia que tingués un efecte radicalitzador, tot i la repressió, les amenaces, les 150 detencions i 123 empresonaments –o potser també per tot això– la Marxa de la Llibertat es va convertir en un revulsiu per a la societat catalana, de sortida del franquisme i d'afirmació nacional.
Va assistir també a l'acte Jordi Chueca, veí Terrassa, com a testimoni i integrant de la marxa. Va recordar que tenia setze anys quan es va fer la marxa, i que per a ell va significar el seu “despertar de la consciència política.” Chueca va destacar la importància que va tenir la mobilització de la societat civil en moments en què l'aparell de l'estat franquista, tot i estar el dictador mort, encara estava actiu, i com va obligar els partits polítics a prendre posicions.
Per la seva banda, i en el tancament de l'acte, Madrenas va fer notar els paral·lelismes existents amb l'actualitat, en què ha tornat a ser la societat civil la principal força reivindicativa, i amb el mateix esperit, estrictament de caràcter pacífic.