Referèndum o eleccions
Puigdemont assegura que ja “no és temps de tacticisme” i que, si la consulta no és “factible” abans d'un any, posarà les urnes per decidir com construir la república
Veu possible votar sí o no a la independència si els partits aborden el desbloqueig del govern espanyol
“Ho farem els 72 diputats junts”
“Ho farem junts
i de manera compartida amb la CUP”, assegura
Puigdemont creu que el bloqueig
a Madrid és fruit del no a Catalunya
L'endemà de la cinquena diada massiva al carrer, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va agafar la reivindicació de la ciutadania –unitat, determinació i urnes– i va embolcallar la primera resposta institucional no sense abans recordar que serà el 28 de setembre, durant la qüestió de confiança convocada a la cambra catalana, quan li tocarà explicar els detalls del seu projecte. Rajoy va restar en silenci.
A hores d'ara, però, Puigdemont té clar que el procés sobiranista entra l'any que ve en la “fase definitiva”, per la qual cosa cal ser “responsables” i “verificar” els passos a seguir. Un d'aquests és la celebració d'un referèndum d'autodeterminació al final del mandat, el juliol del 2017, que el cap de l'executiu veuria amb molt bons ulls. “És la millor eina perquè permet comptar-nos”, “és perfecte”, “un projecte fantàstic”, assegurava durant l'entrevista ahir a Catalunya Ràdio.
Però ahir Puigdemont afegia un nou qualificatiu i un matís a la consulta; el referèndum ha de ser “factible”, sentenciava amb una volguda intenció de mantenir-se prudent fins al 28-S com a mínim. D'aquesta manera, el president descartava emprar el terme pactat per referir-se al referèndum, com ell mateix reconeixia. També evitava mencionar les sigles RUI i s'espolsava la unilateralitat de l'acció, tan criticada per algunes forces polítiques i que trenca el consens polític amb els comuns. Puigdemont només el convocarà si es pot realitzar, i a hores d'ara hi ha dubtes. Tot i això, donava algunes pistes; la reivindicació d'un referèndum és “compatible” amb el full de ruta del govern, que culmina amb unes eleccions constituents, i veu alguna “possibilitat” que es voti sí o no a la independència. Quina?
No defallir en l'intent
Puigdemont, convençut que la consulta és la millor eina, considera important “acreditar” en tot moment la voluntat de “dialogar” i “negociar-la” amb el govern espanyol. Però aquesta oferta té “data de caducitat”, el que ha de durar la legislatura catalana. I la “possibilitat”? “El govern espanyol està bloquejat”, va remarcar el cap de l'executiu català per evidenciar que, sense el diàleg ni el suport dels partits sobiranistes, el Congrés dels Diputats està destinat a no investir president. “Potser abordant les demandes catalanes s'aconseguiria el desbloqueig”, indicava.
Sigui com sigui, el president considera que aquest camí és costerut i encara més quan el govern i la CUP ja fa dies que estudien com poder portar a la pràctica la celebració d'un referèndum que pugui ser vinculant i que obtingui totes les garanties perquè la comunitat internacional el reconegui. Així ho havia explicat el dia abans als corresponsals estrangers. És el mateix motiu pel qual ERC també es referma en el full de ruta del govern català, ja que, malgrat que el referèndum és la millor eina, són conscients que no hi haurà pacte amb l'Estat que el pugui bastir. Les poques possibilitats implicarien un acord del PSOE procliu a la consulta, fet improbable, amb Podem i les forces nacionalistes. En total, 178 diputats.
“Hi haurà urnes”
Per tant, si no és factible, Puigdemont és partidari de continuar amb el full de ruta i convocar eleccions constituents per posar el punt final al procés i a la legislatura. “Les urnes hi seran”, repetia. Per això cal anar treballant tots aquells aspectes que permetin garantir que, si la societat opta en els pròxims comicis per construir un nou estat en forma de república, el govern disposarà de totes les lleis per fer efectiva la desconnexió amb l'Estat. Això implica tenir a punt les tres lleis també anomenades de ruptura i que se centren en la construcció d'una hisenda i una seguretat social pròpies, i també la llei de transitorietat jurídica.
En aquestes noves eleccions tindrien cabuda tots aquells partits que aposten per la construcció d'una república, cadascun amb els seus matisos ideològics, i també aquells que aposten per l'statu quo actual. Si Puigdemont va heretar al gener el mandat democràtic amb el compromís electoral de portar el país a les portes de la independència, en les pròximes eleccions ja constituents el que es posaria sobre la taula és la construcció d'un nou estat, tal com exemplificava ahir mateix el president.
Serenor i fermesa
El que sí que va assegurar Puigdemont és que la decisió última es prendrà “amb serenor i fermesa” i que, a més a més, serà fruit del treball “compartit” dels 72 diputats independentistes que hi ha a la cambra catalana. “Ho farem junts”, assegurava. Una voluntat que caldrà refermar el pròxim 28 de setembre al Parlament i que, a hores d'ara, té la negativa de la CUP a donar suport a unes eleccions que més que constituents podrien convertir-se en una segona part de les plebiscitàries celebrades el setembre del 2015. Posar fi al processisme és l'objectiu dels anticapitalistes, per la qual cosa el seu full de ruta inclou un únic punt de ruptura, un referèndum d'independència que s'executaria a final de la legislatura amb pacte amb l'Estat o sense.