Política

tribunals

les conseqüències del 9-n

El TSJC referma que Mas, Rigau i Ortega han de ser jutjats pel 9-N

interlocutòria

El tribunal manté que hi ha indicis que van cometre els delictes de desobediència al Constitucional i de prevaricació administrativa

La sala afirma que “el seu desacatament no té anàlegs ni en països del nostre entorn”

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és contundent per reiterar la seva independència i fa un pas ferm per fer seure a la banqueta dels acusats l'expresident de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la diputada i exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau per suposadament haver desobeït l'ordre del Tribunal Constitucional (TC) i haver tirat endavant el procés participatiu del 9-N del 2014.

I és que ahir la sala del TSJC va rebutjar l'arxiu de la causa penal del 9-N, tal com sol·licitaven les tres defenses, i va validar la interlocutòria del jutge instructor del 9-N, del 28 de juny passat, en la qual acorda continuar el procediment contra els tres polítics catalans, a través de procediment abreujat, i delimitant els delictes pels quals se'ls acusa a desobediència i prevaricació per omissió (és a dir, en no fer res per aturar la consulta), fent caure la malversació, l'únic dels tres que implica penes de presó.

Ara la fiscalia i la resta d'acusacions han de presentar els escrits d'acusació; les defenses, els seus, i només faltarà que el TSJC busqui data de judici. Està previst que el ministeri públic presenti les penes que demana per als acusats –fins a un màxim de deu anys d'inhabilitació a càrrec públic– a l'octubre.

“Tots els recurrents, en menor o major mesura, posen de manifest que la causa es troba instrumentalitzada políticament, que il·lustres comentaristes afirmen que se segueix per actuacions de caràcter polític i encara que es diu confiar en la independència d'aquesta sala, que només es demostraria si revoqués l'acte dictat. Doncs bé, no compartim aquestes al·legacions”, afirma la magistrada Maria Eugènia Alegret, ponent de la interlocutòria del tribunal del TSJC, format amb els magistrats Enric Anglada, de president, i José Carlos Iglesias, i datada el 12 de setembre passat.

La sala també aclareix que el jutge instructor, en la seva interlocutòria, va delimitar “l'existència dels delictes que preventivament s'imputen” a Mas, Ortega i Rigau, fet –afegeixen– que es realitza “com a filtre processal per tal que no hi hagi acusacions infundades i sorpresives”. I insisteix que el jutge instructor “realitza una valoració de probabilitat raonable” d'uns fets, i és en el judici on aquesta valoració ha de prendre “grau de certesa”.

A més, la sala manté que la interlocutòria de l'instructor “se sustenta en una sèrie d'indicis racionals pel que fa als fets que s'identifiquen com a punibles” i realitzats per Mas, Ortega i Rigau i que està “motivada de manera suficient i adequada”. També respon a les defenses que no pot respondre als elements subjectius dels delictes, com ara el dol, perquè això correspon al tribunal que jutgi.

No obstant això, la sala del TSJC és implacable i en la seva interlocutòria afirma: “La singularitat de la conducta duta a terme indiciàriament pels querellats –desacatament per part del president i dos membres del govern legítim i democràtic de Catalunya al mandat del més alt Tribunal de l'Estat, com és el Tribunal Constitucional– impedeix que trobem supòsits anàlegs en la jurisprudència del nostre país ni –fins on coneixem– en la dels països del nostre entorn.”

Pel que fa al delicte de desobediència a la comunicació del TC, del 4 de novembre, que va acordar que “la suspensió dels actes impugnats, com també les restants actuacions de preparació de la consulta o vinculades a ella”, el tribunal considera que hi ha prou indicis que Mas, Ortega i Rigau van cometre'l.

La sala hi afegeix que el president de la Generalitat admet que va rebre la comunicació de la suspensió del TC el mateix 4 de novembre, tot i que la seva defensa, exercida per Xavier Melero, indica que “no contenia un mandat exprés, concret i terminant dirigit al govern”. Argumentació que el TSJC assegura que no comparteix, ja que “la seva redacció en relació amb el motiu d'impugnació del procés participatiu resultava, en principi, clara i entenedora per a un ciutadà mitjà”.

El TSJC també descarta que no es detalli l'acció de Rigau, tal com al·lega el seu advocat Jordi Pina. Hi precisa que el jutge instructor indica que va actuar “com a responsable d'Ensenyament de manera coordinada amb el president de la Generalitat i de la consellera de Presidència procurant que els directors d'instituts públics cedissin els locals”. Fins i tot li recorda que l'exconsellera, preguntada pel magistrat d'un jutjat de Tarragona, en un dels múltiples casos que es van obrir el 2014, en preguntar-li sobre l'obertura dels centres, “ella no va dubtar a responsabilitzar-se de l'autorització”.

I la defensa d'Ortega, exercida per Rafael Entrena, insisteix que “no hi havia ànim de vulnerar la legalitat”, i el TSJC li respon que això s'ha de resoldre en un judici.

La inexistència d'ànim de vulnerar la legalitat que indiquen les defenses s'ha de valorar en el judici
Sala civil i penal del TSJC
interlocutòria
Resulten irrellevants les discrepàncies tècniques existents en el si de la fiscalia, resoltes abans de la querella
No s'enjudicien actes polítics [...] i les motivacions de governants no poden donar patent de cors per saltar-se la llei
La singularitat de la seva conducta impedeix que trobem supòsits anàlegs en la jurisprudència d'aquí i de països de l'entorn
El procediment no es fa perquè el govern convoqués un procés participatiu sinó perquè va desobeir el Constitucional
Posen de manifest el caràcter polític del cas i que la sala mostraria la seva independència només si l'arxivés. No ho compartim
La redacció de la impugnació del procés participatiu per part del TC resultava clara i entenedora per a un ciutadà mitjà
El president de la Generalitat es va responsabilitzar d'haver impulsat el procés participatiu, tot i la prohibició

Poden reacusar el tribunal

A un pas de judici, alguns penalistes afirmen que als tres polítics només els queda reacusar el tribunal del TSJC que els jutjarà apel·lant al seu suposat pensament contrari a la consulta. Altres advocats consideren que cal anar a judici perquè hi ha marge de debat jurídic, com el fet que el Constitucional no és un òrgan judicial i, per tant, no es compleix el delicte de desobediència. Cal veure qui formarà el tribunal del 9-N. El president del TSJC sempre ha de presidir judicis a aforats, i ara el càrrec l'ocupa Jesús Maria Barrientos, que ha defensat la legalitat i que els polítics no recorrin sempre a la justícia. El TSJC té dues vacants per cobrir i els magistrats que han resolt recursos, com el tribunal d'ara, no poden jutjar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona