El març del 2018, constituents
JxSí i la CUP posen data a la fi del mandat, que seria en els sis mesos posteriors al referèndum del setembre
No hi haurà un gest d'unitat dels 83 diputats partidaris del referèndum, amb Sí que es Pot
Segona baula en la cadena de confiances que Carles Puigdemont i la CUP es van comprometre a anar forjant durant el debat de la qüestió de confiança i més concrecions en el full de ruta. Com a colofó del debat de política general, JxSí i la formació anticapitalista aprovaran avui una resolució pactada que situa la convocatòria d'un referèndum d'independència vinculant “com a molt tard” el setembre de l'any vinent, “amb una pregunta clara i resposta binària”, emparat per la legalitat emanada del Parlament en cas que no hi hagi un pacte amb l'Estat. Si l'opció de la independència supera el 50% dels vots, hi hauria eleccions constituents en els sis mesos següents al referèndum. Així ho van acordar en una altra resolució sobre el procés constituent. El mandat de 18 mesos es podria allargar fins als 24.
L'acostament escenificat des de la setmana passada entre Puigdemont i Catalunya Sí que es Pot, a més, es podria concretar en una altra iniciativa sobre el referèndum acordat. El grup de Lluís Rabell va registrar ahir una resolució amb què la confluència d'esquerres pretenia reenganxar-se, almenys temporalment, en el procés. JxSí reclamava introduir-hi canvis per donar suport al text original, on es reivindica un referèndum (sense adjectiu) davant de l'Estat. En l'exposició de motius es precisava que “existeixen en el marc jurídic actual mecanismes suficients per fer viable” la convocatòria.
Règim jurídic
La CUP, però, no veu clar l'enèsim prec a l'Estat espanyol, de manera que avui no s'escenificarà el retorn a la unitat dels 83 diputats partidaris del dret a decidir. Els anticapitalistes van cedir davant de JxSí en la demanda –mai fixada com a línia vermella– que la votació sigui al juliol, i van obtenir del govern el vistiplau per constituir una comissió d'experts amb persones de l'àmbit internacional que permeti avaluar la gestació de la consulta. Els cupaires no van aconseguir que el debat a la totalitat de la llei de transitorietat jurídica, la principal de la desconnexió, es faci abans de final d'any al Parlament, però sí que es constata la necessitat de tenir el text de la ponència conjunta “enllestit” abans del 31 de desembre. Haurà de contenir la regulació sobre la successió d'ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat entre la proclamació de la República catalana i l'aprovació de la constitució, a banda del reglament de l'assemblea constituent. El govern també haurà de convocar de manera “immediata” una cimera de partits i societat civil per treballar en el referèndum. Consolidat l'acord sobre el referèndum, els anticapitalistes marcaven perfil amb la tercera i esperada baula, la del pressupost, la que posarà realment a prova l'estabilitat de l'executiu.
L'IRPF, de nou
La CUP va insistir en la necessitat d'apujar l'IRPF a les rendes superiors a 60.000 euros o bé recuperar els nivells de l'impost de successions del tripartit. Unes demandes que, tal com recordaven els cupaires, ja els van fer “embarrancar” al juny amb el rebuig parlamentari a la tramitació dels primers comptes fets per Oriol Junqueras, i poc abans van obrir encara una fissura entre els convergents i els republicans dins del govern. Puigdemont, però, va tornar a rebutjar tocar la franja alta de l'IRPF. A criteri seu, això seria gestionar les “engrunes” del sistema autonòmic. Per aquesta raó va fer una crida a centrar-se a posar fi a l'“espoli fiscal”. El president de la Generalitat va respondre els grups de l'oposició en bloc, en comptes de fer-ho un per un, escurçant així el cos a cos parlamentari.
Al pressupost, però, hi haurà un caramel en forma d'una partida per sufragar un procés constituent de “base social” i en forma d'ocupació pública. Puigdemont va anunciar la convocatòria de 7.000 noves places de funcionaris per a metges (2.500), mestres (2.000), mossos d'Esquadra (500), bombers (150) i personal per a l'Agència Tributària de Catalunya (350), que cobrirà les baixes dels últims anys sense ampliar la xifra total de funcionaris de la Generalitat. A primera hora del matí, el president de la Generalitat va obrir el debat amb un discurs estructurat en deu eixos temàtics, amb escasses referències al procés en la forma i un marcat accent social, en un intent de demostrar que l'executiu s'ocupa de la gestió al marge de garantir el compliment del mandat democràtic per assolir un estat català. El referèndum i la reivindicació independentista, tanmateix, romania al fons del dibuix descrit de model de país. El detall amb què va llistar l'obra i els projectes del govern, incloent-hi els impediments per la limitació de competències autonòmiques i les deslleialtats institucionals del govern espanyol, no va evitar que l'oposició coincidís a carregar contra el seu excés de “triomfalisme”.
Mà estesa, i la mesa
Puigdemont va convidar els partits a no “avergonyir-se” de les coincidències que es produeixen entre forces polítiques diferents. “Que aquestes coincidències ens portin, també a nosaltres però igualment a tots els grups, a donar una oportunitat a l'acord”, va sentenciar. A C's, li va oferir col·laboració per arribar a pactes en l'àmbit econòmic, i a CSQP, per acostar-se en termes de referèndum.
“Ara ens entretindrem a esperar un referèndum pactat?”, va preguntar el cupaire Albert Botran. Puigdemont també va emplaçar Albano Dante Fachin a posar un límit temporal a la reivindicació estatal: “No ens diguin ara que esperem, que posem al congelador la demanda de fer un referèndum per la independència fins que hi hagi la conjunció astral a Espanya que ens ho permeti fer possible.” A la mesa del Parlament, es tornaven a reproduir ahir al vespre tensions internes per la tramitació de textos que desafien l'anul·lació de la declaració del 9-N i la suspensió de les conclusions de la comissió del Procés Constituent del Tribunal Constitucional. I avui, més.