Justícia també és memòria

Ja des del primer moment de l'alçament feixista, el franquisme va instaurar els consells de guerra sumaríssims com a eines de repressió i violència indiscriminades, infringint totes les lleis democràtiques de la Segona República i vulnerant les competències plenes de l'Estatut d'Autonomia de 1932. Per donar aparença legal a la repressió a gran escala, que va durar fins al mateix 1975, el règim franquista va crear un entramat que adaptava la justícia militar als seus interessos de venjança i d'odi, aplicant-la també sobre la població civil. Unes actuacions que l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional qualifica com a delictes i crims de lesa humanitat i que violen les normes fonamentals del dret internacional i dels drets humans.

Quaranta anys després de la mort del dictador, l'Estat espanyol segueix sense fer cap gest per anul·lar aquests consells sumaríssims, com és el cas del procés contra el president Companys, malgrat les constants i reiterades demandes, tant del Parlament de Catalunya com d'altres institucions, entitats diverses i la societat civil. Una situació inconcebible en una democràcia del segle XXI, però gens sorprenent en el marc d'una democràcia feble com la que caracteritza l'Estat espanyol, incapaç de reparar les persones represaliades per motius polítics. No valen excuses de no voler reobrir ferides del passat, perquè no és una qüestió de revenja, sinó de justícia.

Malgrat la insistència de les Nacions Unides, que ha fet diversos requeriments per tal que es reparin les víctimes del franquisme, l'Estat espanyol s'hi nega i es tanca en banda. I manté, així, la politització de la justícia, denunciada fins i tot pel Consell d'Europa que, aquest mateix dilluns, advertia de l'incompliment de l'Estat espanyol de totes les seves recomanacions per la independència judicial.

En el nostre propi camí constituent i davant d'aquests despropòsits, el grup parlamentari Junts pel Sí, conjuntament amb Catalunya Sí que es Pot i la CUP-CC, portarem al ple del Parlament de la setmana vinent la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme per declarar nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims instruïts a Catalunya pel règim franquista, així com les corresponents sentències.

Ha arribat el moment d'assumir la responsabilitat històrica del Parlament de Catalunya davant de les víctimes d'aquells processos, reparant els abusos comesos contra la legalitat judicial i procedimental de la qual la Generalitat n'era garant. El que estem fent a Catalunya va també d'això: de conquerir drets, de reparar injustícies, d'aprofundir en la democràcia, de canviar i millorar la nostra societat. Hem de decidir si volem aquest canvi o ens mantenim ancorats en l'immobilisme perpetu de l'Estat espanyol. Nosaltres ho tenim clar, volem un país homologable als estats més avançats d'Europa, també en el tractament de la memòria històrica. I això, avui, passa per aconseguir un estat propi.