Eurodiputats letons critiquen durament el govern espanyol per haver expulsat el seu cònsol

Eurodiputats letons de diferents partits han criticat, en declaracions a l'ACN, que el govern espanyol hagi retirat l'acreditació al cònsol honorari de Letònia, Xavier Vinyals. “No és gens seriós”, acusar-lo d'haver penjat una bandera estelada “és una raó molt divertida per expulsar un cònsol”, s'ha queixat el socialdemòcrata Andrejs Mamikins.

També el conservador Roberts Zile ha retret al ministre espanyol d'Exteriors la seva “actitud equivocada i clarament inadequada per als estàndards democràtics del segle XXI”. “És una decisió horrible”, ha lamentat la verda Tatjana Zdanoka. El govern letó i els eurodiputats letons del PP no han volgut comentar la decisió de José Manuel García-Margallo.

Vinyals deixarà de ser el cònsol honorari de Letònia a Barcelona aquest dijous que ve, 27 d'octubre, gairebé després de deu anys, perquè el ministeri d'Exteriors li ha retirat unilateralment l'acreditació amb rang exequàtur, que li permet exercir funcions consulars a l'Estat. Margallo l'acusa d'haver violat la Convenció de Viena exhibint una bandera estelada durant la darrera Diada. Vinyals ho nega, però admet “no haver amagat mai” les seves “conviccions”.

Els eurodiputats letons entrevistats per l'ACN el defensen i elogien la seva “feina excel·lent per crear bones relacions entre Espanya i Letònia”, en paraules de Mamikins. “És una persona molt prominent a Letònia, fins i tot va participar en la Via Bàltica” del 1989 “per reivindicar la independència, també del meu país”, afegeix el socialdemòcrata, que no creu que la suposada exhibició d'una estelada sigui “la veritable raó” per a expulsar-lo i qualifica de “demagoga” l'acusació de Margallo. “M'agradaria molt que pogués continuar representant Letònia”, pressiona Zdanoka, que va ser observadora internacional en la consulta del 9-N.

El conservador Zile, també exministre, adverteix al govern espanyol que “és un error lluitar brutalment” i “criminalitzar una nació per voler-se independitzar” i, a més, “pitjor encara, que això fins i tot perjudiqui les relacions diplomàtiques”. “Sóc prou vell com per recordar que la bandera del meu país era il·legal i exhibir-la es castigava de forma severa”, rememora Zile. “Els independentistes catalans no són pocs i les seves preocupacions s'haurien de tenir en compte”, insisteix.

Mamikins i Zdanoka recorden les “enormes pressions” que ja va rebre també el seu exprimer ministre, Valdis Dombrovskis, ara vicepresident de la Comissió Europea, per haver insinuat el 2013 que Letònia reconeixeria la independència de Catalunya. “Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?”, va assegurar en una entrevista a l'ACN. El socialista i la verda critiquen el “doble discurs sobre el dret a l'autodeterminació” que fa la UE, que va donar “suport” a les independències de la pròpia Letònia o de Kosovo. “No es pot acceptar la independència d'una nació i prohibir la d'altres”, argumenta Zdanoka, que veu “inevitable” la secessió de Catalunya.