“M'acusen d'escriure, en farem un ‘casus belli' polític”

Faré el que cregui més oportú per la causa de la independència i per a la meva persona.

El fet de ser càrrec electe i un polític aforat o no ser-ho comporta una diferència d'estatus jurídic notable. Jo hi vaig despullat institucionalment, no sóc càrrec electe ni he tingut cap càrrec polític. Vaig donar suport a Joan Coma a Vic, l'entenc, el respecto i veig que és una forma de lluita i d'independentisme. És un compatriota meu i està en la mateixa situació que jo, però hi ha una diferència, i és que jo sóc el primer civil . I això és una advertència, és un avís per a navegants. Si a mi com a persona individual, per haver signat un manifest, se'm pot arribar a processar, això es pot fer extensible als que manifestin la seva opinió als mitjans.

Eren dotze entitats, però he estat l'únic citat a declarar. Però ja ho vaig dir, l'autor del manifest vaig ser jo, amb la signatura d'aquestes entitats.

Hem d'entendre el que va significar la xiulada. Feia un any només que Felip VI havia substituït el seu pare i estàvem immersos en una operació de neteja de la imatge de la casa reial espanyola que va fracassar. Per no parlar de tota la cobertura mediàtica que va tenir a tot el món, que van titular com a “xiulada monumental”. A la mitja part del partit, el govern espanyol ja demanava que s'investiguessin els fets. Sabent que la fiscalia és un òrgan, diguem-ne influenciable, no veig estrany que s'hagin produït moviments perquè no quedés sense càstig. De fer una cosa exemplaritzant i focalitzar-la en un civil.

No els ho posarem fàcil. Si el que pretenen amb aquest cas és escarmentar, situar l'independentisme en una situació de feblesa i de por, no entrarem en aquest joc. Aprofitarem qualsevol esdeveniment per reclamar esdevenir ciutadans d'una Catalunya independent. Ho vam fer el 30 de maig amb la xiulada, i, per tant, si el procés va endavant, l'aprofitarem per jugar-lo al nostre favor i que mostri com l'Estat espanyol ha retrocedit 800 anys, amb la Santa Inquisició. A mi del que se m'acusa, és d'escriure. Per tant ho aprofitarem per fer un casus belli polític que serveixi per a la independència de Catalunya.

Ben bé no ho acabem de saber, però suposo que la via penal és la que s'ha imposat i la via administrativa ha quedat aturada. Per tant, és possible que quan finalitzi la via penal, s'activi la via administrativa. El problema és la sanció a títol personal... també estava sancionat el FC Barcelona o la Real Federación Española de Fútbol, per tant s'haurien d'activar totes les sancions.

El clima independentista no és el mateix, ara aquests fets poden ser sancionables o perseguits per la via penal. Si el 2009 érem 4 independentistes, podíem xiular, però el 2015 si som 40 independentistes, ja no. Això no s'aguanta ni jurídicament ni amb cap concepció democràtica avançada. Un Estat espanyol que està a punt de perdre un territori jugarà totes les armes. Ara, per sort, ja no ens poden bombardejar o detenir per cridar “Visca Catalunya lliure”, però sí que tenen un exèrcit i tota una maquinària judicials que actuen com una piconadora.