Procés sobiranista
Desconnexió en un sol lot
El Parlament no tramitarà cap nova llei per fixar les bases del futur estat i concentrarà en la de règim jurídic tota la normativa bàsica per a la transició
El text, que donarà empara al referèndum, es podria registrar al febrer
El Parlament no començarà a tramitar cap més llei de desconnexió, amb l'excepció de la de règim jurídic. Aquesta, també coneguda com a llei de transitorietat, esdevindrà així “un pack”, segons han confirmat fonts consultades de Junts pel Sí i de la CUP, on es concentrarà tota la normativa considerada imprescindible per poder fer amb garanties el transvasament de legalitats que culmini el procés independentista. El text, que ha de ser el pal de paller legal de l'etapa de transició fins a la redacció d'una constitució pròpia, inclourà també la normativa que empararà el referèndum anunciat per al setembre vinent i que en principi es preveu que convoqui el govern, si bé aquest punt encara no es té del tot clar. Això sí, la llei incorporarà una clàusula diferida segons la qual la resta del marc jurídic que s'hi definirà no serà d'aplicació fins a un hipotètic triomf del sí en el referèndum, com es va fer al Quebec abans del que s'hi va organitzar el 1995.
Aquesta és la fórmula que han pactat els grups independentistes per mirar de donar “les menors facilitats possibles als que volen impedir que es voti”, segons confirmen altres fonts consultades. “És impossible legislar-ho tot de bell nou, tot el que no contemplem ara continuarà vigent mentre no es canviï, tal com va passar amb el pas del franquisme”, exemplifiquen les mateixes fonts. Amb això es deixa per a un estadi posterior, ja d'independència, el desenvolupament de més llibres del codi tributari o del sistema de seguretat social propi, inicialment previst ara en noves lleis, però que s'ha considerat que presenta una excessiva complexitat per haver-ho d'acabar amb presses, ja que, a més, caldria redactar en molts casos disposicions reglamentàries extres. Ara seran els partits, doncs, que internament podran anar treballant en els textos, mentre que els grups parlamentaris podran concentrar els esforços en la llei de transitorietat, que, això sí, indefugiblement haurà de contenir aspectes que inicialment haurien d'haver definit aquestes altres lleis. Per exemple, la regulació del sistema duaner i els aranzels, almenys d'entrada. “La base es deixarà feta”, asseguren les fonts.
Màxim, al febrer
Segons les resolucions aprovades a l'octubre en el debat de política general, el Parlament “constata la necessitat” que el text de la ponència conjunta sobre el règim jurídic “estigui enllestit” abans del 31 de desembre. És clar que això no vol dir que se n'hagi d'iniciar la tramitació parlamentària en aquest termini. De fet, segons algunes fonts l'esborrany, ja estaria fet des de fa mesos, però ara es treballa en la incorporació dels nous aspectes, que inicialment no es preveia, i pot ser que es necessiti més temps. A banda, es vol esperar a entrar-la a registre en el moment més idoni per tal que la tramitació parlamentària s'hagi de dilatar el mínim possible, tenint en compte possibles recursos al Consell de Garanties Estatutàries, i perquè alhora compleixi els terminis inicialment previstos que es pugui aprovar al juliol, en l'últim ple abans de les vacances d'estiu. Tenint en compte tot això, i segons estimen algunes fonts, el text hauria d'entrar com a màxim a tràmit parlamentari a mitjan febrer.
Segons la mateixa resolució de l'octubre, la llei haurà de contenir “com a mínim” la regulació sobre la successió d'ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat (s'entén entre la proclamació de la república i l'aprovació de la constitució catalana, incloent-hi el reglament de l'Assemblea Constituent). El jutge i senador d'ERC Santiago Vidal admetia diumenge passat a Catalunya Ràdio que està treballant per definir la part judicial del text per encàrrec del govern, i desvelava que hi ha fins a 19 equips de treball ara mateix treballant en el disseny de les diverses estructures d'estat necessàries. Vidal va confirmar que hi ha un gran volum de feina que s'està coent, però que encara no es pot fer públic, si bé creu que “a l'abril o al maig” ja es podrà explicar a la ciutadania “amb molt més detall”. Segons ell, de fet, la llei de transitorietat ja s'està preparant tot buscant empara en el dret internacional, en normes com el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics o la Convenció de Viena del 1986, que per exemple fixa en un dels articles que no s'establiran quòrums mínims de participació en referèndums d'autodeterminació, per no donar d'entrada avantatge a l'statu quo.
Dues lleis ja en marxa
El full de ruta del procés preveia en principi l'aprovació de tres grans lleis de desconnexió: de procés constituent, seguretat social i d'hisenda pública, segons la declaració de ruptura aprovada el 9-N del 2015. Per tal d'esquivar l'anul·lació que el text va patir per part del Tribunal Constitucional, això sí, les ponències conjuntes que es van constituir per debatre'n l'esborrany ja les va canviar de nom, per passar a ser la llei de règim jurídic català, la llei de l'administració tributària catalana i la llei integral de protecció social catalana.
En les ponències, tanmateix, es va decidir fragmentar aquestes dues últimes. Així, de moment ja estan en tramitació i han superat el debat a la totalitat la llei de creació de l'agència de protecció social, al juliol, i la llei del codi tributari de Catalunya i d'aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l'arquitectura de l'administració tributària, a l'octubre. Aquestes dues lleis, que ara es troben en el debat en ponència, sí que s'aprovaran durant el primer semestre. En tots dos casos, fins i tot des de l'oposició, s'ha destacat que no superen les competències actuals de la Generalitat –el PSC i Catalunya Sí que es Pot ja han avançat que intentaran millorar-les presentant-hi esmenes–, tot i que previsiblement també seran objecte de recursos al Consell de Garanties i al TC.
Política fiscal, dijous, a Madrid
La vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Presidència i Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaria, presidirà la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que tindrà lloc dijous de la setmana que ve, segons fonts de Vicepresidència. Ho farà de la mà del ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que també serà present en la reunió i que era qui fins ara negociava amb els territoris el marge en qüestió de dèficit. De fet, la fixació d'un topall per al 2017 serà un dels temes que probablement es tracti en la reunió, on s'espera la participació del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. El conseller ja ha anunciat que demanarà que s'augmenti el llindar previst del 0,3%. Un altre del temes que es portarà a la reunió són les partides en concepte de bestreta que es destinen a les comunitats i que Junqueras considera que haurien de ser més altes, en consonància amb la millora de l'economia.