Els alcaldes, una prioritat del mandat de Puigdemont

Carles Puigdemont és com un alcalde d'alcaldes que ha clavat la banya en el món municipal, intentant alhora que el govern de la Generalitat guanyi visibilitat en el complex cinturó metropolità. Des que va ser investit president, Puigdemont ha greixat la relació amb els batlles del país i ha situat la connexió institucional amb el món local com una de les prioritats del mandat. Fins avui, s'ha reunit amb 126 alcaldes, segons fonts del govern, en la majoria de casos sobre el terreny, coincidint amb visites oficials als municipis: n'ha trepitjat 91 de 36 comarques diferents. Des de les alcaldies d'algunes ciutats governades per socialistes admeten la rapidesa amb què Puigdemont els va rebre en comparació amb els mesos que trigaven a arribar els contactes amb els seus predecessors, com ara Artur Mas o José Montilla, sense anar més lluny. Puigdemont també va transmetre als consellers la necessitat de cuidar la primera línia de foc institucional des dels departaments. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, s'ha reunit amb més de 240 alcaldes.

Fonts del món municipal admeten que l'exalcalde de Girona, que també va exercir de president de l'AMI, “parla l'idioma” dels batlles i sap què implica trobar-se cada dia amb ciutadans al carrer que li transmeten sense filtres les seves demandes i necessitats. Aquesta simple connexió d'imaginari polític, diuen, ha “millorat molt” el tracte i la comprensió de la Generalitat amb els ajuntaments. Això no treu, tanmateix, que la precarietat de les arques governamentals hagi estat esgrimida reiteradament davant de les dificultats per saldar el deute pendent de la Generalitat amb els ajuntaments. L'executiu va començar l'any amb un deute de 633 milions amb els ens locals. Segons les mateixes fonts, des de les alcaldies també reclamen més inversions que no arriben.

L'àrea metropolitana ha estat un front d'actuació prioritària per a Puigdemont, que compta amb l'independent i exsocialista Miquel Àngel Escobar com a delegat a Barcelona. El president ha intentat millorar les relacions amb les alcaldies més importants del vell cinturó vermell per trencar els compartiments estancs nodrits políticament durant dècades i teixir una xarxa de complicitats per reforçar les demandes de la Generalitat davant de Madrid. En aquest front hi ha Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat; Dolors Sabater, de Badalona; i Núria Parlon, de Santa Coloma de Gramenet; a banda de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb qui va obrir una nova via de relacions després del revés que va suposar per CiU la formació del govern dels comuns.

Poc després de rebre Colau a Palau, el president es va traslladar a la segona ciutat més important de Catalunya i va acordar amb Marín aparcar la solitud que havia sentit el consistori durant la crisi, encarrilant les relacions amb una comissió bilateral. Puigdemont va visitar la ciutat durant un matí. I el mateix va fer a Badalona (amb l'anunci sota el braç d'inversions a un centre d'atenció primària i a un institut de secundària) i a Santa Coloma, durant els primers mesos d'aterratge a la presidència al mateix temps que, en paral·lel, intentava obrir una nova etapa de diàleg amb els líders dels partits de l'oposició.

La primera reunió oficial que Puigdemont va mantenir Palau va ser, precisament, amb un alcalde: el d'Artesa de Lleida, Pere Puiggros. Era tota una declaració d'intencions per encetar l'agenda institucional d'un president que havia accedit al càrrec amb una pirueta provocada pel rebuig de la CUP a investir Artur Mas. Puigdemont va prometre una trobada amb el primer batlle que li ho demanés, i així va ser, amb el d'un municipi de tan sols 1.500 habitants. Des d'aquell primer gest fins avui, Puigdemont ha desembarcat al territori amb una filosofia de fons que, deixant de banda les diferències de longevitat i de forma dels respectius mandats, alguns comparen amb l'obsessió pujoliana de trepitjar el país.