La forja de les identitats

És conegut per molts que el disseny de l'estelada, que llueix a molts balcons de Catalunya, en alguns casos cremada ja per l'efecte del sol, va inspirar-se en les banderes de Cuba i Puerto Rico en el moment de les seves lluites per la independència durant el segle XIX. També ho és el paper destacat que van tenir milers de catalans en la construcció i el desenvolupament d'aquestes colònies, des de la perspectiva econòmica, sobretot, però també política. Des d'aquest punt de partida, el doctor en història i professor de comunicació de la Universitat de Girona (UdG) Lluís Costa ha volgut analitzar el procés de formació de les consciències nacionals cubana i porto-riquenya i comparar-les amb la identitat catalana, i ha publicat les seves reflexions a Les construccions nacionals: entre l'imaginari i la realitat.

En el seu estudi conclou que la identitat cubana, com la catalana, no s'ha construït contra Espanya, contra un enemic, sinó que busca en les velles i no tan velles glòries elements d'exaltació nacional. “No es construeix a partir de l'antiespanyolitat”, explica, però sí que reconeix en el cas cubà un permanent sentiment d'animadversió envers el nou enemic: els Estats Units.

Tot i això, els artífexs del nacionalisme cubà van entendre de seguida que el seu projecte fracassaria si no apostaven per eixamplar la base social. “Cuba demostra que sense voluntat inclusiva i de ser capaços d'acollir, qualsevol projecte polític ampli està condemnat a fracassar”, assegura, i recorda els esforços invertits per les elits nacionalistes a inculcar els valors i els símbols de Cuba ja des de l'escola, al contrari del que ocorria a l'Espanya de l'època, en mans de l'Església i centrada, segons Costa, en la creació de catòlics, no pas de patriotes. En el cas de Catalunya, la creació de consciència nacional va revifar de la mà dels impulsors de moviments culturals com la Renaixença, que no només exaltaven glòries nacionals sinó que produïen ells mateixos nous continguts artístics amb voluntat d'esdevenir referents. Així mateix, a Cuba, on no hi ha glòries medievals, es reivindiquen els incipients autors literaris i els primers herois de l'illa, com el Padre Varela, considerat un pare de la nació cubana.