303 processats per casos de corrupció en quinze mesos
El CGPJ fa pública per primer cop l'estadística de delictes relacionats amb l'ús pervers dels càrrecs públics
Catalunya és on més acusats hi ha de tot l'Estat, amb un 22% del total de casos
Entre el juliol del 2015 i el setembre del 2016 els jutjats catalans han enviat a judici o han obert procediment a un total de 303 persones per delictes de corrupció en 17 procediments diferents. Durant aquest període, els mateixos jutjats han emès 5 sentències, quatre de les quals han acabat en condemna. A les presons catalanes hi havia l'u de gener 13 persones que compleixen condemna per algun d'aquests delictes.
Aquestes són les dades corresponents a Catalunya de l'activitat judicial contra la corrupció que va difondre ahir per primer cop el Consell General del Poder Judicial. Si les comparem amb les de la resta de l'Estat, on hi ha hagut un total de 1.378 persones enviades a judici o processades, els casos de Catalunya suposen el 22%.
Aquestes dades formen part d'un fitxer de nova creació que periòdicament alimenten els secretaris judicials dels jutjats i que a partir d'ara s'anirà renovant cada tres mesos. En el conjunt de l'Estat, durant aquests quinze mesos s'han obert 166 procediments, s'han dictat 399 sentències condemnatòries, que suposen el 72% del total, i hi ha 82 persones que compleixen condemna a la presó. En nombres absoluts, el País Valencià és, amb 20 procediments, l'autonomia on més casos s'han instruït, mentre que a les Balears se n'han tramitat 16. Es tracta de dues comunitats que permanentment han estat al primer pla de l'actualitat per aquest tipus de delictes amb casos relacionats amb la gestió dels governs del Partit Popular en diversos àmbits de poder. Durant aquest temps, a les Illes ha destacat la celebració del judici pel cas Nóos amb Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina de Borbó al capdavant de quinze persones més al banc dels acusats.
Pel que fa al detall de les dades de Catalunya, durant els quinze mesos que conformen l'arxiu del CGPJ de les cinc sentències que s'han dictat en els disset procediments oberts, quatre han acabat en condemna i una en absolució. Tres de les condemnes s'han pactat en sentències de conformitat.
Entre les causes que inclou la informació del CGPJ hi ha el cas del Palau de la Música, que el jutge instructor va enviar a judici en una resolució de l'agost del 2015 i que es començarà a jutjar l'1 de març. En aquest procediment hi ha setze persones acusades i entre els delictes que s'imputen hi ha el de tràfic d'influències i el de malversació, que són dos dels que integren el catàleg dels casos de corrupció.
La llista
Entre el conjunt de delictes que adquireixen la categoria de corrupció política hi ha la prevaricació administrativa, la prevaricació urbanística, la infidelitat en la custòdia de documents i la violació de secrets, el suborn, el tràfic d'influències, la malversació, els fraus i exaccions legals, les negociacions i activitats prohibides de funcionari públic i els abusos en l'exercici de la seva funció i la corrupció en les transaccions comercials internacionals.
Entre les persones perseguides hi ha funcionaris públics, governants i polítics en l'exercici del seu càrrec que han actuat de manera deslleial en la gestió del diner públic.
En l'acte de presentació de les dades, el president del CGPJ, Carlos Lesmes, va ressaltar que “els jutges estan complint la seva missió i no sempre en unes condicions fàcils”. Lesmes va fer una aferrissada defensa de la independència judicial tot assegurant que “la realitat deixa sense fonament” les crítiques per parcialitat. “Davant l'eventual degradació criminal de persones amb responsabilitat política, el poder judicial es limita a actuar sobre cada cas concret, aplicant només la llei, des de la legitimitat de l'estat de dret”, va dir el president.
