Querella sense Nuet

La fiscalia superior de Catalunya va presentar ahir la segona querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència greu i prevaricació continuada i per la seva “contumaç i obstinada voluntat d'incomplir” els mandats constitucionals. La querella també s'adreça contra els altres tres membres de la mesa de Junts pel Sí –Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet– arran de l'admissió a tràmit de les resolucions del debat de política general, l'octubre passat, sobre la convocatòria d'un referèndum vinculant i unilateral i sobre el procés constituent.

La sorpresa arribava a la pàgina 32, on la fiscalia exclou el diputat de Catalunya Sí Que es Pot i secretari tercer de la mesa, Joan Josep Nuet, de l'acció penal. I ho fa amb arguments amb un fort component d'interpretació política. Nuet, exactament igual que els quatre denunciats, de Junts pel Sí, va permetre per dues vegades amb el seu vot la inclusió de les propostes de resolució sobiranistes en l'ordre del dia del ple, però el ministeri públic considera que “no pretenia incomplir els mandats del Constitucional” ni dur a terme “un projecte polític amb total menysteniment de la Constitució”.

A més, el text sosté que els seus vots no van ser decisius per a l'admissió a tràmit de les resolucions i afirma que “va actuar en la creença errònia d'estar complint amb les seves funcions com a membre de la mesa”. On troba la fiscalia l'eximent de Nuet? En la seva “trajectòria com a diputat”, ja que va votar en contra de la resolució de desconnexió del 9-N del 2015, en contra de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent i es va abstenir en el ple del 6 d'octubre.

Nuet, que va rebre dimarts la notificació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el TC va declarar la nul·litat de les resolucions, va reaccionar amb una piulada de solidaritat amb els quatre companys denunciats: “Una discriminació ideològica i una politització barroera i intolerable.”

D'altra banda, la fiscalia vol que se citi a declarar l'avui delegat del govern espanyol, el popular Enric Millo, i el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa, així com també els membres de la mesa José María Espejo-Saavedra (C's) i David Pérez (PSC), però tampoc no inclou Nuet a la llista de compareixences.

Tal com va avançar El Punt Avui el 14 de gener, la fiscalia demana acumular aquesta nova querella a la causa que el TSJC ja té oberta contra Forcadell per haver desobeït presumptament l'alt tribunal en permetre la votació sobre el procés constituent.

El TSJC ha designat Carlos Ramos, nomenat a proposta del Parlament, per estudiar la nova querella contra Forcadell. Es tracta d'un dels tres magistrats del tribunal que jutja l'expresident Artur Mas pel 9-N.

Es dona la circumstància que la querella va ser creada i modificada directament des de la fiscalia general de l'Estat, segons mostra la traçabilitat informàtica del document.

La fiscalia considera que els querellats no poden escudar-se en la inviolabilitat parlamentària, ja que “no és un privilegi personal que els immunitzi de responsabilitat per actes manifestament il·legals executats al marge o en contra del propi sistema parlamentari”.

La querella va sacsejar el ple del Parlament. El president de Junts pel Sí, Jordi Turull, va comparar els escrits de la fiscalia i les sentències del TC amb l'intent de cop d'estat del 23-F, que ahir complia justament 36 anys: “Són un majúscul escàndol, una versió 2017 del todos al suelo”, el crit del colpista Antonio Tejero en irrompre al Congrés el 1981.

Les paraules de Turull van irritar especialment el PP. “Aquestes comparacions ens semblen una aberració democràtica, posen en risc la convivència social”, va arribar a dir Xavier García Albiol. En el marc de la campanya per intentar desprestigiar el sobiranisme identificant-lo amb una violència inexistent, el coordinador general popular va remarcar que Junts pel Sí i la CUP busquen crear un clima que podria derivar “en conflicte social al carrer”.

Forcadell va convocar després del ple una reunió extraordinària de la junta de portaveus, sol·licitada conjuntament pels grups de JxSí i la CUP arran de la querella. El PP no hi va voler assistir. “No serem els comparses de la seva estratègia de terra cremada. El PP no participarà d'aquesta escenificació”, va advertir García Albiol.

La coalició independentista, els cupaires i CSQP van acordar, en el marc de la junta, una declaració de rebuig a la querella per mostrar “solidaritat plena” amb els membres de la mesa. El text, però, no denuncia la “persecució de determinades idees”, tal com volia JxSí. En aquest context, la CUP va anunciar que s'oferirà formalment en els pròxims dies a entrar en la mesa, una presència que va rebutjar l'octubre del 2015.“Si la fiscalia vol apuntar a la mesa, també ens trobarà”, va avisar Anna Gabriel.

La querella va acabar la paciència del president de l'ANC, Jordi Sànchez, que va publicar una piulada de ressonàncies labordetanes: “Als qui roben, poc més que catifa vermella; i als qui volen que el poble voti, querelles, inhabilitacions i judicis. Parlem clar: a la merda!”