Trump aviva el sentiment nacionalista

La visceralitat nacionalista de Donald Trump s'ha apoderat de la base conservadora dels Estats Units. El president nord-americà va aprofitar la reunió de la Conferència d'Acció Política Conservadora (CPAC) per rebre un bany de masses i congratular-se del triomf d'un trumpisme basat en el proteccionisme radical.

Trump no ha abandonat mai l'essència dels seus discursos de campanya, amb l'únic canvi que ara és ell qui està a la Casa Blanca. Els missatges continuen sent els mateixos, sense gaire evolució i plens de promeses que esperen concreció.

“No represento el món, represento el vostre país”, va dir el mandatari en una frase que resumeix a la perfecció l'aïllacionisme que promou amb la seva ideologia. Més embolcallat que mai en la idea de la bandera nord-americana, Trump va desgranar tots i cadascun dels èxits que l'han alçat fins al lideratge d'un conservadorisme que fa un any, en la mateixa trobada, repudiava el llavors estrany magnat immobiliari per haver-se apartat de les tesis clàssiques republicanes.

Expectació

Ara tot ha canviat. Fins fa poc era comú veure entre els assistents les diverses faccions del conservadorisme: moderats, llibertaris, radicals... Ara la divisió ha acabat, i no hi ha cap millor representació que la munió de gorres vermelles que s'hi van poder veure, el trumpisme convertit en complement de vestir.

“El partit està més unit del que ho ha estat mai. Mai hem tingut un èxit electoral semblant, la gent està expectant per veure com podem transformar el país”, va dir el president Matt Schlapp, el president del CPAC, en presentar Trump. El dia abans, el controvertit estratega en cap de la Casa Blanca, Steve Bannon, parlava de “disrupció” i “desconstrucció”.

“Per fi teniu un president”, va bramar Trump a una audiència entregada i que esperava que l'estrella del moment no deixés fora del guió els seus grans èxits: immigració, seguretat, desregulació, posar fi a la reforma sanitària proposada per Barack Obama o la construcció del mur a la frontera amb Mèxic –“que començarà molt i molt aviat, per cert”, va anunciar– no hi van faltar.

Sobre l'exèrcit

Un dels moments amb més aplaudiments va ser la referència a la recuperació del poder militar dels Estats Units. L'exèrcit, estament venerat, és sempre una assegurança de triomf, i encara més en entorns conservadors.

Trump no va dubtar a reiterar la seva promesa d'ampliar el pressupost destinat a actualitzar l'exèrcit. “Serà una de les reconstruccions militars més grans de la història nord-americana”, va afirmar. Hores abans ja havia advertit que els EUA no permetran que es perdi l'hegemonia en armes nuclears, deixant la porta oberta a l'expansió de la capacitat atòmica del país. Tot el que faci falta per “tornar a guanyar”, èpica que recupera sempre que pot. “Quant fa que no guanyem una guerra, o qualsevol cosa?”, va llançar a l'aire.

Al discurs tampoc li va faltar un dels temes recurrents dels últims dies: els atacs als mitjans de comunicació, “l'enemic del poble nord-americà”, que amb les seves “notícies falses” modifica la realitat en la que se suposa que viu l'administració. Fins i tot va insinuar que no hauria d'estar permès publicar informació amb fonts anònimes; d'aquesta manera, posaria fi a l'erosió constant que afecta la seva administració amb les filtracions que, com una gota malaia, erosionen i posen caos al seu govern.

“El futur és nostre. Els Estats Units seran més grans i forts que mai”, va concloure, rememorant l'eslògan de campanya amb què va triomfar. Dimarts tindrà una nova oportunitat de presentar el trumpisme al país amb el primer gran discurs del seu mandat davant la sessió conjunta del Congrés. Aleshores, l'audiència no serà només una base conservadora amb fam de les seves promeses, sinó també el poble nord-americà, que no ha dubtat a sortir als carrers per protestar.