Macron venç la pressió del favorit en el primer debat

Un imputat, dos investigats judicialment, un abandonat per una part de la seva família (política) i un outsider. A un mes de les presidencials més volàtils, el panorama electoral francès és digne d'una pel·lícula. O d'un acudit, si no fos perquè en joc hi ha la presidència i les enquestes les encapçala Marine Le Pen, gran bandera del populisme xenòfob i anti-Unió Europea a nivell continental. Juntament amb ella, els altres quatre aspirants principals a l'Elisi, tots homes, són el centrista Emmanuel Macron, el conservador François Fillon, el socialista Benoît Hamon, i el líder d'esquerres Jean-Luc Mélenchon.

Aquest mateix ordre tenen als sondejos. Les darreres setmanes han consolidat l'ascens del jove Macron, de 39 anys, en detriment de Fillon, enxarxat pels sous de la seva dona. Els candidats d'esquerra, mentrestant, intenten deixar enrere el destrempament que va suposar la confirmació que no ajuntaran forces.

Vinguessin d'on vinguessin, el primer debat televisat marca l'inici de la recta final. Mai n'hi havia hagut un abans de la primera volta, i en un país on entusiasma divagar sobre política, la confrontació directa té un pes crucial. Agrada escoltar idees, la brega dialèctica, i la substància. Fins al punt que les primàries de la dreta i de l'esquerra ja van alçar dos candidats, Fillon i Hamon, que no comptaven als sondejos previs. En aquest escenari, Macron tenia ahir la pressió: la dinàmica del favorit, perillosa en qualsevol elecció, i més en els temps que corren, agafa en els comicis francesos una altra dimensió. Ahir en va sortir viu. En bona mesura per la seva capacitat per navegar entre dues aigües, per picar l'ullet a la dreta en qüestions socials i econòmiques, i limitar-se a demanar responsabilitat en temes més identitaris, i per tant espinosos, com la seguretat o la immigració.

També el va ajudar el format del debat, d'intercanvi de monòlegs més que no pas de cops, tot i que Hamon el va arraconar acusant-lo de ser el candidat dels grans lobbies: “No miro el DNI de qui em fa donacions; el meu projecte és l'únic sense polítics d'ofici”, va etzibar Macron. Mélenchon també el va esbatussar per la seva proposta de mercat laboral, similar al de Fillon. La majoria d'atacs, però, se'ls va endur Le Pen, que no va decebre: va relligar inseguretat, atur, o vexació a la policia, amb immigració. “La vull aturar, sigui legal o il·legal”, va dir.

Mentrestant, Hamon i Mélenchon van evidenciar que la seva desunió no ve pel programa. Tots dos van coincidir en seguretat i energia, van atacar l'evasió fiscal i els crims “de coll blanc”. Fillon, en canvi, va semblar desconnectat, desenvolupant el rol d'home d'estat, serè i pausat com a la primària, esmentant la necessitat de redreçar l'economia. La fórmula era clara: emmirallar-se en el candidat d'èxit que va ser, abans que la credibilitat es desfés amb el Penelopegate. Al final, taules en un primer debat en què les armes van quedar enlaire. Un dia menys per a Macron.