Xirinacs, passat, present i futur

La plaça Sant Jaume, el mateix escenari en què Lluís Maria Xirinacs feia les seves plantades, va ser el marc de presentació de la biografia que ha escrit Lluís Busquets i Grabulosa. I com Xirinacs, a peu dret, l'autor del llibre va traçar un esbós del que va ser la vida del religiós combatent pels drets socials i nacionals. El llibre Xirinacs. El profetisme radical i noviolent, de Balasch Editor, conté il·lustracions de Gemma Molera i Jordi Junyent, i se n'ha fet una edició especial amb una caixa que simula els barrots d'una presó.

Busquets va marcar quatre etapes en la vida del mossèn revolucionari: “Des del nen de casa bona fins al capellà antifranquista (1932-1969).” En aquest període va patir grans canvis. Busquest va recordar que Xirinacs havia presentat un poema en què glosava Franco amb motiu del Congrés Eucarístic. Però el contacte amb el món universitari li va desfermar la seva consciència social i nacional. “Xirinacs reconeixia que evolucionava passet a passet, però que mai tornava enrere.” A partir de l'any 1969 i fins al 1980, Xirinacs esclata i participa en nombroses vagues de fam, es planta a la presó Model per demanar amnistia, es converteix en el senador més votat de Catalunya i es manté dempeus en el seu escó al llarg de tota la legislatura i lluita per l'Assemblea de Catalunya, “que va considerar traïda pels seus líders”. Després d'aquesta agitació ve el que Busquets va anomenar “la vida oculta”, un moment en què Xirinacs comença a ser un element molest per als partits d'esquerra, ja que denuncia la seva traïció per haver acceptat la monarquia i haver renunciat al dret d'autodeterminació. En aquest període, que abraça els darrers vint anys del segle XX, Xirinacs es mou en posicions combatives alternatives. El segle XXI Xirinacs va tornar a fer-se veure plantant-se a la plaça Sant Jaume i essent processat per un discurs al Fossar de les Moreres. “Va ser acusat d'enaltiment del terrorisme, ell que va predicar la no-violència.” Fins a la seva mort, el 6 d'agost del 2007, Xirinacs va reflexionar sobre la necessitat d'ajustar el poder polític i el poder popular, fet que considerava totalment necessari per assolir una autèntica democràcia. Busquets no va estar sol en la presentació del llibre, que va esdevenir homenatge. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va destacar del lluitador polític “la força de la no-violència, el compromís amb el país i la lucidesa en les anàlisis polítiques”. I va establir un paral·lelisme amb la situació actual. “El temps li ha donat la raó.”

També va ser-hi l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, que va conèixer de prop Xirinacs i que en va destacar que va ser “un exemple de dignitat i llibertat”. I va afegir-hi que “les seves paraules encara retrunyen amb força”, ja que a vegades “les respostes del futur són en el passat”. Fernàndez va dir que si Xirinacs visqués avui “mai demanaria permís ni perdó per celebrar un referèndum”.

Una altra connexió de Xirinacs amb el present la va aportar el tinent alcalde de Barcelona Jaume Asens, que va afirmar que Xirinacs “estaria content” de la irrupció de la CUP al Parlament, que guanyés el sí a la independència en la consulta del 9-N i que “una activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) fos alcaldessa”, en al·lusió a la de Barcelona, Ada Colau.