“Tenim l'oli calent i els ous trencats: fem la truita”

L'ANC fa el que ha de fer, i aquesta és una campanya assertiva, en el sentit que cal fer el referèndum i ser positius, però estem en l'hora de prendre les decisions. Està bé que l'ANC torni a posar la militància en marxa, però estem entrant en una dinàmica molt circular en què fins i tot fem broma sobre què farem la propera Diada, si ens trobarem a peu coix o què. Ens trobem que una part de l'opinió publicada reinterpreta el que està passant i la ciutadania ha d'expressar-se per reafirmar-se. No n'hi ha prou amb això, però també cal. Ara bé, la voluntat del poble s'ha de vehicular, i l'instrument per fer-ho és la democràcia parlamentària, en aquest cas el nostre Parlament, que ha de prendre les seves decisions fins i tot independentment del marc jurídic.

Ha arribat el moment que els polítics actuïn sense subterfugis ni manies. Ara és quan ho han de demostrar. Hi ha hagut moltes giragonses els darrers mesos, però és molt senzill: a l'altra banda no hi ha interlocutor i el que cal fer és el referèndum, i, si cal, desobeint. Tenim l'oli calent i s'han trencat els ous, doncs fem la truita d'una vegada. Esperem missatges inequívocs ben aviat i que s'assumeixi que hi pot haver responsabilitats penals. La puta i la Ramoneta s'ha acabat; encara més, ha entrat als jutjats.

Crec que està bé que la declaració unilateral d'independència es verbalitzi, sobretot perquè hem passat, amb el pretext d'eixamplar la base independentista, un temps en què els missatges no han estat clars. Cal recordar que venim d'unes eleccions al Parlament en què va guanyar una determinada força política que tenia un programa electoral concret. El mandat, per tant, hi és i s'ha de fer efectiu amb el referèndum, assumint que caldrà desobeir.