Per un model urbà alternatiu al dels comuns

Dos anys han estat suficients per certificar que les prioritats del govern municipal que presideix Ada Colau, a l’hora d’articular el seu projecte de model urbà, són una amenaça real per a la Barcelona convivencial, cívica i europea que entre tots aspirem a continuar construint. La ciutat de Barcelona, des dels seus barris fins al seu centre, està patint un procés de degradació preocupant.

Darrere el seu discurs de “model urbà redistributiu, que dona protagonisme a les polítiques de coproducció, remunicipalitzacions, habitatge digne, ciutat verda i convivencial, ecologisme possibilista...” s’amaga una trista realitat: una Barcelona bruta i amb un manteniment de l’espai públic sota mínims, sense un model de creixement sostenible, que atia la turismofòbia, que és incapaç de combatre els desnonaments, que és incapaç d’evitar l’increment d’assentaments irregulars i que atura els principals projectes urbanístics del mandat anterior. I que només n’impulsa un, el de la connexió del tramvia per la Diagonal, que no solament malbaratarà més de 200 milions d’euros, sinó que, a més, malmetrà urbanísticament l’avinguda Diagonal i provocarà el col·lapse circulatori a l’Eixample i a mitja ciutat.

Els comuns han elevat a categoria el concepte d’urbanisme tàctic; una mena d’urbanisme que ha fet possible subproductes com la Superilla del Poblenou, fet d’esquenes als veïns i a les necessitats del barri. Dos anys caracteritzats per moratòries i plans especials urbanístics que han provocat l’increment desmesurat dels preus de les places hoteleres i un encariment espectacular del preu dels lloguers. Davant d’aquest escenari, certament preocupant, el govern dels comuns centrifuga les responsabilitats i no n’assumeix cap de les seves.

Durant els darrers dos anys, el govern municipal ha donat continuïtat a iniciatives impulsades pel govern de l’alcalde Trias –sense fer-ne cap reconeixement–, com ara la creació de l’operador energètic municipal, el pla verd i de biodiversitat 2013-2020, el pla director d’enllumenat, la MPGM de Can Batlló i molts altres; però han aturat projectes com el de les obres de la plaça de les Glòries i la cobertura de la ronda de Dalt, dos projectes l’aturada dels quals perjudicarà greument milers de barcelonins. Una altra modalitat de gestió política que els caracteritza és el dels anuncis buits de contingut, com ara en el cas de l’acolliment de refugiats, per als quals havien reservat un miler d’habitatges, mentre que milers de barcelonins no tenen cobertes les seves necessitats urgents d’accés a un habitatge. O el pla de barris, anunciat en diferents ocasions sense que hores d’ara se’n vegin els resultats.

Des del grup municipal demòcrata treballem per preservar i millorar el model Barcelona, un referent internacional d’èxit modelat els darrers decennis per molta gent i per diferents sensibilitats, però al voltant de criteris com el d’impulsar projectes que ajudin a crear ocupació, el de la sostenibilitat, la preservació del patrimoni, la innovació, la generació i la captació de talent, la planificació de les actuacions sobre el territori en el triple eix barri-districte-ciutat, i en la col·laboració entre la iniciativa pública i privada. I davant de les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible, en gran part degut a la inacció durant 32 anys dels governs del PSC i d’ICV, ara cal prioritzar la creació d’un parc d’habitatge de promoció municipal de lloguer i la potenciació de la rehabilitació del parc d’habitatges. En aquest sentit, cal posar en valor la negociació i el suport que des del grup municipal demòcrata vam donar al pla pel dret a l’habitatge 2016-2025.

El govern de Barcelona no té model de ciutat. Ni un model urbà homologable a la nostra tradició arquitectònica i urbanística. Només té ideologia, una ideologia caduca i excloent que no serveix per tirar endavant la capital de Catalunya, ni per facilitar el progrés de la seva gent. Una ideologia que provoca inequitat, que fa que els rics siguin més rics i els pobres, més pobres. Una ideologia amb vocació de control social, subvencionadora dels projectes de les seves franquícies i incapaç de reconèixer els èxits i les bondats dels seus adversaris. Una ciutat, a més, que està sotmesa a un simulacre permanent de participació social i veïnal.

S’ha acabat el temps de viure de renda de la feina dels mandats anteriors. I es fa més palès que mai que un altre mandat de les forces polítiques que ens governen serà letal per a la ciutat de Barcelona.