Carta a Joaquim Forn

Després de la intensa jornada de divendres vull dedicar un grapat de paraules al meu amic, company i mestre Joaquim Forn. I he decidit compartir-ho amb tots vosaltres, lectors, perquè en Joaquim s’ho mereix.

En Forn, els que el coneixeu, sabeu que té una llista de virtuts i qualitats interminable, perquè tot allò que té d’alt i gros físicament ho té de cor i de solidesa interior.

En Quim és una persona capacitada per fer tot el que es proposi, és una persona de valors sòlids i conviccions profundes. És una bona persona, dialogant, conciliadora i amb un gran sentit de l’humor. Però, per sobre de tot, en Quim és generós.

I és precisament aquesta generositat la que l’ha portat fins aquí. A acceptar amb un profund honor el càrrec de conseller d’Interior del nostre estimat país. Perquè, davant del moment que vivim, de la immensa complexitat, de les incerteses i dels dubtes, només persones com ell estan en disposició d’acceptar tal repte.

Tal com ell mateix expressa sovint, des que té ús de consciència que està entregat al servei del país i, sobretot, al servei de la seva llibertat.

Fins ara, ho ha fet dedicat a la seva ciutat, Barcelona. I ho ha materialitzat amb rigor i compromís, deixant petjada per la seva professionalitat i pel seu tarannà. Només cal que pregunteu pels departaments en què ha treballat, fins i tot als diferents grups polítics, per saber quina peça més fonamental ha estat durant tots aquests anys.

La ciutat hi perd, però el país hi guanya. És per això que, tot i que el meu sentiment és ambivalent (no vull deixar de tenir-lo a prop), sé, igual que tots els meus companys, que en Joaquim està cridat a fer el país encara més gran, encara més lliure i encara més just. I, en conseqüència, farà també una ciutat encara més gran, encara més lliure i encara més justa.

Sabem que ho farà. I ho farà per tots nosaltres, però sobretot ho farà per la gran estima i respecte que té pel país.

Ara alguns, com a deixebles de tota aquesta feina, afrontem novament una oportunitat, la de reiniciar la Barcelona demòcrata adaptada als temps que vivim i a les necessitats d’avui. Ho farem per ell i sempre seguint els seus consells.

Abans d’acomiadar-me, un últim agraïment, més personal. Per tot el que he après al seu costat. Perquè des del primer dia que vaig entrar en política que ho vaig fer agafada de la seva mà.

Amb molta estima: gràcies, gràcies i gràcies! Sort, mestre!