Política

la crònica

Abraçades des del camp base 2

“Fas un pas i tires enrere 300 anys, quin privilegi”, va dir Ibarretxe, visitant les restes del Born

L’exlehendakari Juan José Ibarretxe és una personalitat expansiva, que sap molt bé com fer que allò que diu generi impacte en qui l’escolta. En va donar mostres manta vegades ahir en la seva participació en el dinar col·loqui del Moment Zero, en què es va guanyar en diverses ocasions l’aplaudiment de l’auditori. Especialment curós en les formes, en entrar a la sala Moragues del Born va saludar els treballadors que feien rutllar el dinar i el dispositiu de l’acte. Després va saludar algunes taules d’assistents i la nodrida representació del govern. Als consellers Rull, Bassa i Ponsatí –nova incorporació en la recent sacsejada a l’executiu català– els va dirigir les mateixes paraules: “Estic aquí per donar-vos una abraçada fraternal.” I en alguns casos, com el de la nova consellera d’Ensenyament, va materialitzar l’abraçada. Després, dalt de l’escenari, va donar mostres de la seva contundència verbal, oferint un discurs de la confiança que, vistes les batzegades recents i la incertesa de les properes setmanes, gairebé semblava una teràpia balsàmica.

Després d’haver degustat un lluç a la basca, regat amb un vi blanc fet a partir de garnatxa negra i un cava a partir de la varietat del trepat, Ibarretxe va tirar algunes cordes sobre com fer possible l’ascensió final del sobiranisme. Ell va llançar la metàfora alpinista i el nou conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, s’hi va agafar i la va estirar. “Nosaltres –el govern basc que havia encapçalat del 1999 al 2009– vam fer un campament base i vam fer el camp 1, encara que després vam haver de tornar al camp base”, va dir, en referència al seu pla frustrat per tirar endavant una lliure associació amb l’Estat espanyol. I els catalans? “Ara esteu en el camp 2, el proper 1 d’octubre estareu en el camp base 3 i segons el que faci la gent, pujareu a l’Everest.”

Turull, que té els dots del parlamentari experimentat que reacciona amb destresa als girs de cada situació, no va perdre de vista la imatge del camp base i les inclemències meteorològiques o d’altres menes que porta al darrere. I per això, va etzibar, veloç: “Més que les tempestes que ens puguem trobar, a alguns el que els agrada més és estar de cara al sol; però el millor equipament que podem portar, els millors grampons, són els ciutadans.” Les crides a la mobilització i a no “refiar-se” van ser reiterades per part de Turull i del mateix Ibarretxe, que manté l’esperança que al País Basc hi hagi en el futur un lehendakari que defensi “un projecte propi de sobirania”.

Quan parla, a Turull li agrada gastar poques manies. Té un aire d’anar per feina. I potser una de les afirmacions que millor ho resumeix seria aquesta: “Els hiperventilats i els perepunyetes, que s’agafin 76 dies d’excedència.” En aquest línia, Ibarretxe va acompanyar-lo, passant, això sí, de puntetes pels acords de l’actual govern basc amb el president espanyol, Mariano Rajoy: “El poble basc us està mirant, la vostra sort és compartida amb nosaltres; la clau del procés no és a Madrid, sinó que ha de ser aquí.”

En acabat el dinar, Ibarretxe va mostrar un gran interès en la visita a les restes del Born que li va fer Anna Molina, tècnica de l’equipament. Alguns detalls no li eren del tot aliens, perquè l’exdirigent del PNB havia llegit la novel·la Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Tot i així, va rebre amb veritable sorpresa el fet que el 1717 haguessin de ser els mateixos veïns els qui enderroquessin les seves cases. També el va sobtar que el mateix matí en què va capitular Barcelona, l’11 de setembre del 1714, al final de la guerra de Successió, es fessin encara operacions de compra i venda d’edificis al Born.

En la visita, es van aturar al Rec Comtal, on just en aquell moment hi havia un equip d’arqueòlegs treballant, capitanejats per Toni Fernàndez, el director de les excavacions del Born (l’equip farà feina al jaciment tot aquest estiu). Fernàndez li va explicar la importància de la infraestructura del Rec Comtal en el conjunt del Born, a quina planificació responia, com “donava vida en tot aquest sector” i com s’hi acumulen segles d’història: hi ha sediments del segle XVIII però també, baixant en el subsol, del segle XIV. I com a mostra, una de les peces que havien acabat de trobar ahir: l’arqueòleg li va ensenyar un osset que, pel que semblava a primer cop d’ull, podria ser una peça d’escacs. També li va mostrar una creu de Caravaca, que anava associada a la bona sort. “Això és brutal, fas un pas, guanyes mig metre, i avances o tires enrere 300 anys en la historia, quin privilegi”, va exclamar un impressionat Ibarretxe, que també va posar molta atenció en aquesta idea de “jaciment obert i viu” que és el Born. Com a anècdota, li van explicar que al Rec Comtal fins i tot havien trobat les restes d’un vaixell basc. “És ben veritat que hi ha bascos a tot arreu”, va dir, simpàticament. Inquiet de mena, va afegir que la Fundació Lehendakari Agirre, dedicada als estudis socials i polítics i de la qual és director, difondrà aviat la notícia de la troballa d’un vaixell basc a l’illa de Terranova, a l’est d’Amèrica del Nord.

Fa l’efecte que la visita d’Ibarretxe a Barcelona va passar com una invitació a llançar una mirada més enllà dels propis límits i horitzons. Agombolat, potser, per aquesta impressió, Turull es va atrevir a fer aquest vaticini: “El dia 2 d’octubre veurem coses que des del punt de vista polític no hem vist mai.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia