El PSC, C’s i el PP tornen a tombar el suport a l’1-O i al català

Tens i intens ple a l’Ajuntament de Lleida en la majoria dels expedients i mocions debatuts i aprovats, que, un cop més, van remarcar l’enfortiment de l’aliança que l’alcalde, Àngel Ros, i el PSC han travat amb Ciutadans i el PP per assolir la majoria absoluta.

Aquesta majoria va permetre, també un cop més, rebutjar mocions perquè la Paeria doni suport al referèndum de l’1 d’octubre o per evitar el bilingüisme que impulsa Ciutadans en molts aspectes, com en la senyalització viària.

En concret, aquest tripartit va tombar la moció del PDeCAT que pretenia convidar a Lleida els alcaldes de ciutats agermanades el dia del referèndum. El Comú també hi va votar en contra, però per demanar que els recursos es destinin a garantir les votacions en lloc de pagar viatges i protocols. Els contraris a aquesta proposta van ser molts durs i van dir frases com que la consulta és un menyspreu a la pluralitat del Parlament i del país i que és poc democràtic, segons el regidor Joan Gómez, del PSC. El PP va recordar els consellers que han cessat i va parlar d’un procés il·legal. Però la més bel·ligerant va ser la portaveu de C’s, Ángeles Ribes, que veu “un règim totalitari en decadència”, va parlar de fanatisme i va dir que tot plegat és una cortina de fum inventada per CiU per amagar la corrupció.

Contra aquests arguments, des del PDeCAT, ERC i la Crida-CUP es va posar èmfasi en la legitimitat de la majoria popular i parlamentària, com va manifestar Francesc Gabarrell, de la Crida. Cristina Simó, del PDeCAT, va recordar les clavegueres de l’Estat o com aquest ha engegat una guerra bruta contra el procés sobiranista català. Núria Marín, d’ERC, també va manifestar que hi havia una majoria al Parlament elegida pels catalans per tirar endavant aquest procés.

L’altra moció polèmica va ser la proposada i llegida en el ple pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), en concret pels alumnes de secundària de Lleida. Van denunciar l’acord entre el PSC i C’s per aprofundir el bilingüisme, que ha comportat que els senyals de trànsit estiguin en les dues llengües oficials en lloc de només en català, com fins fa ben poc. La moció es va rebutjar i l’argument del PSC, C’s i el PP va ser que només es complia la llei i que no s’havia modificat el reglament d’usos lingüístics de la Paeria. La resta de grups i els ponents van recordar que a Esplugues de Llobregat, amb govern del PSC, s’havia rebutjat una mesura igual atenent a la recomanació de la direcció de Política Lingüística.