Política

Merkel torna al despatx abocada a la reelecció

La cancellera deixa enrere tres setmanes de vacances discretes amb els sondejos a favor

El candidat socialdemòcrata i principal adversari de la dirigent conservadora està setze punts per sota i sense aliats

Només algun tipus de catàstrofe –com un atemptat de grans proporcions– podria impedir la victòria d’Angela Merkel en les eleccions del dia 24 de setembre. Aquesta és la consideració general a Alemanya. Els sondejos pronostiquen un 40% d’intenció de vot per al bloc conservador de la cancellera –la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)–, mentre que el seu perseguidor directe, el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Martin Schulz, quedaria en un 23% o 24%. Aquest és el panorama que mostren les enquestes difoses per les televisions públiques ARD i ZDF, en què, com en la resta dels sondejos que publiquen setmanaris i diaris, l’avantatge de Merkel creix setmana rere setmana.

La cancellera, però, sembla que no vol deixar res en mans de l’atzar en la cursa per aconseguir la reelecció per al que seria el seu quart mandat si guanyés en les generals.

Ahir va tornar a la feina després de tres setmanes de vacances en què ha estat penjada al telèfon: “De servei en tot moment”, segons el seu portaveu, Steffen Seibert. O, més ben dit, entre el telèfon i el telecadira amb què se’ls ha vist pujar –a Merkel i al seu marit, el catedràtic Joachim Sauer– fins als pics de les muntanyes tiroleses. La imatge del matrimoni assegut amb els peus penjant i sense mirar-se era gairebé idèntica a les fotografies d’anys anteriors.

Van de vacances al mateix lloc des de fa prop de deu anys i la roba d’excursionista que porten sembla la mateixa. Ahir, dia de retorn al despatx, Merkel tenia un aspecte una mica més saludable i relaxat que abans de marxar de vacances. Però poques diferències més.

Primer va fer un recorregut per l’antiga presó de l’Stasi, l’antiga policia política de l’Alemanya comunista on va créixer. Allà va alertar que la democràcia no és un valor que es pugui donar per segur, sinó que cal lluitar i defensar-la davant tendències extremistes esquerranes. Després es va trobar amb l’alt comissionat de l’ONU per als Refugiats, Filippo Grandi, i el director general de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), William Lacy Swing, tots dos disposats a agrair-li el lideratge assumit en la recerca de solucions a les crisis migratòries.

Els dos punts de l’agenda com a cancellera tenien un regust electoralista. Primer, pel toc d’alerta en direcció a l’esquerranisme radical, qüestió que apunta cap a un possible bloc entre l’SPD, Els Verds i L’Esquerra com a única alternativa aritmèticament possible per donar una majoria a Schulz.

El problema és que el que és matemàticament possible és políticament arriscat, ja que la percepció per a molts ciutadans alemanys és que L’Esquerra és un partit de perilloses arrels comunistes o fins i tot un hereu polític del règim que va aixecar el mur.

La trobada amb els representants de l’ONU i l’OIM remetia, tot seguit, a les crítiques que Merkel ha rebut al llarg de l’actual legislatura dels seus germans bavaresos, que no han aconseguit malgrat totes les pressions fer que imposés un límit a l’acollida de refugiats –Alemanya n’ha rebut 1,2 milions des del 2015.

Merkel sembla indestructible, però s’haurà de buscar un aliat. El Partit Liberal (FDP), soci natural dels conservadors, tornarà al Parlament després d’haver-ne quedat fora el 2013. Però no es preveu que tingui la força necessària per completar la majoria que Merkel necessita. Un tripartit entre la CDU/CSU, l’FDP i Els Verds sembla una aventura arriscada. Però no impossible, per tal d’evitar la revalidació indesitjada de l’actual gran coalició amb els socialdemòcrates.

LA XIFRA

40
per cent
dels vots atorguen els sondejos al bloc conservador de Merkel, en contraposició amb el 23% que donen a l’SPD.

La ultradreta, en contra de tothom i també imparable

Cap aliança és descartable, quan falten sis setmanes per a les eleccions generals. L’única cosa que no preveu cap candidat, ni tampoc els mateixos interessats, és una col·laboració amb la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Una formació en contra de tot i de tothom, en lluita per convertir-se en tercera força amb el Partit Liberal (FDP), L’Esquerra i Els Verds, tots tres empatats en un 8%. AfD és molt lluny de tenir la força que ha assolit el també ultradretà Front Nacional (FN) francès, però, sigui quin sigui el resultat, celebrarà com un triomf l’accés al Bundestag (Parlament federal). Fins ara, cap partit ultradretà ha aconseguit escons. Que AfD hi arribi es veu gairebé tan segur com la victòria d’Angela Merkel per sobre de l’SPD, per quart cop consecutiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia