La cara B del TC amb el català

El Tribunal Constitucional (TC) va tombar al juliol diversos aspectes de la legislació catalana sobre l’impuls del català. Llum, foc i destrucció. Ara bé, hi ha preceptes que els magistrats no van tocar i que, consegüentment, poden considerar-se plenament consolidats. El TC es va pronunciar sobre la llei del cinema, el codi de consum i la llei de l’audiovisual de Catalunya i va rebaixar el nivell d’exigència de la llengua catalana que recollien, però ha considerat plenament legals qüestions no menors que a la Plataforma per la Llengua no han passat desapercebudes.

La sala va salvar l’obligació d’assegurar que la retolació, l’etiquetatge, la documentació i la informació que ofereixen les empreses estigui escrita en català, encara que sigui per la voluntat del tribunal de preservar la llengua com a “patrimoni cultural”, com a element quasi folklòric. Així, malgrat acceptar que el català romangui en les comunicacions empresarials, recorda que el castellà és suficient perquè la ciutadania les entengui, amb la qual cosa es crea una situació de llengua de prestigi per damunt d’una d’anecdòtica o patrimonial. Però el pronunciament del TC amaga aspectes positius: les empreses ja no tenen cap excusa per no etiquetar en català.

En referència al cinema, malgrat que el tribunal va desestimar per “desproporcionat” un 50% de quota de català obligatori a les cartelleres i ha situat un arbitrari 25% com a percentatge que creu raonable, la decisió afecta només les projeccions analògiques, la qual cosa deixa via lliure a l’aplicació de la proporció prevista per l’articulat de la llei catalana en les produccions digitals, que estan obligades a incorporar el català en totes les còpies distribuïdes. Això no només afecta les sales digitals, sinó qualsevol sistema, des dels DVD fins a plataformes d’emissió de pel·lícules i sèries com ara la popular Netflix.

Cal tenir en compte, però, que la llei permet que el film estigui només doblat al català, la qual cosa podria provocar estrambòtiques traduccions, com ara la que va convertir en viral a internet una relliscada en la subtitulació de la sèrie nord-americana Fargo en què van traduir com a “galls dindi” un grapat de dòlars. Alerta, doncs, amb els traductors automàtics.

Sobre la llei de l’audiovisual, contra la qual va recórrer el PP, el TC descarta que els aspectes impugnats vulnerin la Constitució i entén que la voluntat de la normativa és la normalització lingüística i “garantir el pluralisme”, no pas la minorització del castellà, per la qual cosa dicta que és constitucional sempre que hi hagi equilibri entre les dues llengües. De la mateixa manera, considera legal que la majoria de canals que ofereixin els distribuïdors de serveis de comunicació siguin en català i que es puguin crear “xarxes entre territoris que comparteixen una mateixa llengua”, fet que avalaria, per exemple, la reciprocitat d’emissions de TV3, IB3 i la futura À entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Finalment, considera vàlid que el català sigui vehicular en la formació i la informació per a les persones acollides i la primera llengua en la relació entre els estrangers i l’administració. Amb aquesta decisió, i malgrat que les normatives queden parcialment escapçades, el TC aferma la resta de l’articulat, que vol garantir una millor protecció del catalanoparlant.