Política

L’IMPERI DEL SOL PONENT

L’última vergonya de l’imperi espanyol

La celebració del referèndum d’autodeterminació encara és el gran problema de la descolonització del Sàhara

La guerra de Melillava ser la que va provocar la Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909

Després del desastre del 1898, amb la pèrdua de la majoria de les colònies d’ultramar, Espanya va posar els ulls en l’Àfrica. Des de l’edat mitjana que els espanyols tenien enclavaments al Magrib, però durant els primers anys del segle XX aquesta presència es va fer més evident. El territori del Marroc estava configurat com un protectorat que des d’inicis del segle XX dividia la seva sobirania entre França i Espanya (que controlava la regió del Rif). En aquestes guerres que es van lliurar en terres africanes, durant la primera meitat del segle XX, la guerra de Melilla va ser la que va provocar la Setmana Tràgica ocorreguda a Barcelona el juliol del 1909. La causa detonant del conflicte va ser la crida de reservistes que va fer el govern espanyol per un reial decret el mateix juliol del 1909 per tal d’enviar tropes a Melilla. A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans, el fet de cridar altra vegada els reservistes de la lleva posterior al 1903 provocava que els homes cridats fossin ja casats i amb fills per mantenir. La notícia de la mort de 300 reservistes en la batalla del Barranc del Llop (1909) encara va exaltar més els ànims, i els aldarulls a la capital de Catalunya van provocar la mort de més d’un centenar de persones.

La derrotes a Annual (1921) van suposar un cop molt dur per a l’exèrcit espanyol. De fet, en les cròniques de la batalla es parla del desastre d’Annual pel gran nombre de baixes sofertes i durant anys hi va haver cançons populars que el recordaven. L’Espanya franquista va mantenir al nord d’Àfrica la zona de l’Ifni i la regió del Rif. En el context de la independència marroquina, Franco va cedir a la monarquia el Rif, i l’Ifni, després d’una breu guerra, va passar a mans marroquines pel tractat de Fes del 1969. El Sàhara, reclamat pel Marroc, encara es mantindria sota domini espanyol fins al 1975. Espanya es reservava sota la seva sobirania les places de Ceuta i Melilla. La darrera colònia espanyola va ser el Sàhara. Ocupat des del 1884, protectorat des del 1912 i província espanyola des del 1958, la seva independència va ser el resultat de la pressió internacional exercida per l’ONU i de les pressions internes del poble sahrauí. Des de finals dels anys seixanta va sorgir un moviment independentista que va concretar-se en la formació, el 1973, del Front Polisario, que iniciaria una guerra de guerrilles contra les tropes espanyoles. Amb el règim morint-se, Espanya va entregar el Sàhara al Marroc i a Mauritània. La convocatòria i celebració del referèndum d’autodeterminació encara és avui dia el gran problema de la descolonització del Sàhara.

Independència

1956

Sistema de govern

Monarquia constitucional

El desastre d’Annual

És una de les derrotes més vergonyants sofertes mai per l’exèrcit espanyol. Va tenir lloc l’any 1921 a Annual i s’hi van unir la mala preparació dels soldats, l’armament (antiquat i de segona mà) i l’eficient tàctica dels rifenys, liderats per Abd al-Krim, a la foto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

barcelona

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

barcelona
EN CLAU PERSONAL

El conseller dels 3.000

barcelona
CARME FREIXA
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE MICROPOBLES DE CATALUNYA

“Els micropobles ja hem assumit la República”

Barcelona

Enxampen dos dels brètols que serraven pals d’estelades

palamós

Placa per l’1-0 al cap d’un any a Figueres

FIGUERES
EL RADAR

Europa desbordada

Merkel, un any d‘angúnies

Berlín
Itàlia
L’auge de la xenòfobia

Racisme, sense embuts

Roma