Juristes qualifiquen l’ordre del fiscal de “causa general”

“És una estratègia perquè els alcaldes s’acoquinin.” Així ho creu el president de l’associació Drets, Sergi Blázquez, després de conèixer l’ordre del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, als fiscals del territori català perquè obrin investigacions i citin a declarar els 712 edils que van signar un decret a favor del referèndum. Els juristes consultats van qualificar ahir de sumament greu la decisió de fiscalia, ja que “la convocatòria d’un referèndum no és cap delicte en el Codi Penal” i, per tant, consideren que es tracta d’una maniobra que té per objectiu “atemorir totes les persones implicades”.

A més, els experts consideren especialment greu que en la instrucció el fiscal general també ordeni als Mossos d’Esquadra (curiosament, només cita la policia catalana i no pas la Guàrdia Civil i la policia espanyola, que també són policia judicial) que detingui aquells alcaldes que es neguin a anar a declarar. Una ordre que, segons advocats consultats, és potestat d’un jutjat.

El titular del jutjat d’instrucció numero 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez, va ser el primer a iniciar l’ofensiva judicial contra els preparatius del referèndum obrint la investigació contra l’exsenador i jutge Santi Vidal, en què va afegir el secretari d’Hisenda, Lluís Salvador, i contra el jurista Carles Viver Pi-Sunyer, els quals encara no han estat citats a declarar com a investigats, des que al febrer es va iniciar el cas, que continua sota secret de sumari. Aquest estiu, la Guàrdia Civil, sota l’empara del jutge Ramírez, va citar a declarar com a encausats funcionaris i càrrecs del govern. I ahir el magistrat Ramírez va ser qui va ordenar el tancament del lloc web oficial del referèndum sense gaire èxit, en ser replicat diversos cops a internet.

“Això té més a veure amb una causa general”, va indicar Blázquez, que va admetre sentir-se sorprès per la manera amb què la fiscalia va irrompre ahir contra els alcaldes. També era del mateix parer l’advocat i diputat de la CUP Benet Salellas, que ahir esperava a conèixer de manera oficial com es judicialitzarà aquesta instrucció contra els alcaldes. Salellas també és del parer que es tracta “d’una maniobra intimidatòria”. El que també té clar aquest penalista és que la instrucció s’assembla més a una “causa general” com la d’anys pretèrits. Els alcaldes de la CUP ja han avançat que no acudiran a declarar.

Altres penalistes són més radicals i manifesten que la fiscalia no pot actuar perquè la investigació del referèndum “ja està judicialitzada i vulnera l’article 773.2 de la llei d’enjudiciament criminal”, que fixa que quan un jutge investiga un assumpte la fiscalia ha de deixar les seves diligències d’investigació. En el cas de l’1-O hi ha dues causes penals obertes: el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que des de l’estiu investiga el govern català per la compra d’urnes i des d’aquesta setmana, tot l’executiu, amb el president, Carles Puigdemont, al capdavant, pels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), prevaricació i malversació de fons públics per haver aprovat la llei del referèndum, “il·legal”, segons el TC. “Tots els procediments oberts contra els independentistes es caracteritzen per l’absència de garanties”, sentencien.

Precisament, van posar el cas del TC que ahir va refusar el recurs de súplica de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i confirma la inadmissió de la recusació que va fer de tots els seus magistrats. En aquesta resolució, el TC es declara “que no té potestat per interpretar l’article 35 del conveni europeu de drets humans”, fet que es considera com si desmereixés el tribunal europeu.

L’ofensiva de la fiscalia va arribar el mateix dia que l’associació Drets posava a disposició de totes les persones encausades, ja siguin empreses proveïdores, ciutadans o alcaldes, un equip de 100 advocats per ajudar en un primer assessorament trucant al 697 832 911. L’operació ha estat possible gràcies al suport de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, del grup Juristes per la Independència i del Col·lectiu Praga. Drets també va publicar ahir un catàleg per donar a conèixer els drets dels ciutadans “per saber actuar” en aquest tipus de situacions. L’associació aconsella als encausats que vagin a la cita acompanyats d’un advocat però que s’acullin al dret de no declarar.