Suport al procés sobiranista
Els alcaldes responen en massa
Més de 700 edils reiteren el seu suport al referèndum mentre la fiscalia continua amb les citacions
El president Puigdemont aconsella a l’Estat que “no subestimi la força del poble”
761 municipis han respost al govern que obriran els col·legis l’1-O
Més de 700 edils d’arreu de Catalunya van creuar ahir la plaça Sant Jaume alçant la vara d’alcalde i mostrant el polèmic decret d’alcaldia que la majoria d’ells van signar en suport de la llei del referèndum, que va ser aprovada la setmana passada al Parlament i que ha portat la fiscalia de l’Estat a obrir diligències judicials.
Amb aquesta escenificació, els alcaldes responien a la crida de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) perquè mostressin el seu rebuig a l’ordre del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, amb què insta els fiscals del territori a citar i a investigar 712 alcaldes per haver donat suport a un referèndum “il·legal” arran de la suspensió automàtica decretada pel Tribunal Constitucional a petició del govern de Mariano Rajoy.
La nombrosa representació municipal va ser rebuda a les onze del matí per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al pati de l’ajuntament. Colau es va voler afegir així a les mostres d’indignació que ha provocat l’ofensiva judicial de l’Estat espanyol contra els ajuntaments, que ahir es concretava en l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que, mentre assistia a l’acte de Barcelona, era informada que havia rebut la citació per anar a declarar el dia 20. “Els ho explicaré tot i tot”, explicava a la premsa just després de l’acte al Palau de la Generalitat, on els alcaldes es van fotografiar amb el president Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el vicepresident Oriol Junqueras, i la resta de membres del govern en una clara demostració de força i unitat contra l’embat judicial i a favor del referèndum de l’1 d’octubre.
“La força del poble”
Tal com havien fet tres anys abans els alcaldes per donar suport aleshores a la consulta del 9-N, els representants municipals van anar ocupant el pati dels Carruatges i la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, des d’on el president va llançar un nou missatge a Rajoy: “No subestimin la força del poble de Catalunya.” El cap de l’executiu va contraposar precisament aquesta força i aquesta unitat a les “lleis”, als “tribunals”, als “BOE” i a la “massa” que branda l’Estat espanyol contra el procés català i contra el que es va qualificar de “comportament antidemocràtic” després de les últimes actuacions impulsades pel govern espanyol, des de la confiscació de material de campanya fins a la suspensió d’actes i conferències sobre el referèndum d’autodeterminació. “Com a única resposta, més democràcia i més llibertat”, assenyalava Puigdemont en una intervenció que era corejada per la resta de membres del govern, pels alcaldes i pels centenars de ciutadans concentrats a la plaça amb la proclama més repetida al llarg del matí: “Votarem!”
El compromís dels alcaldes amb l’1-O es demostra amb el decret que molts d’ells van signar a favor de la llei del referèndum; altres edils, però, van optar per signar una carta amb el text del decret, tal com els van recomanar els secretaris municipals. Finalment, també hi ha municipis que ni han signat el decret ni s’han inscrit a l’AMI, però, en canvi, van respondre afirmativament al correu del govern que sol·licitava la seva col·laboració a l’hora de cedir col·legis electorals de titularitat municipal per tal d’anar enllestint el dispositiu. Aquest és el cas de l’Ajuntament de Badalona, el municipi més gran de tots els que s’han compromès a obrir seus electorals, una xifra que ahir ja arribava als 761 dels 948 que hi ha a tot Catalunya.
“Inèdit” en democràcia
Barcelona també va voler ser present ahir en l’acte de suport als alcaldes investigats per la Fiscalia General de l’Estat. Un acte que l’alcaldessa Colau va qualificar d’“inèdit”, a causa, precisament, d’aquest setge judicial al referèndum que ja afecta també “la llibertat d’expressió”, va afirmar Colau. L’alcaldessa considera “una vergonya” que l’Estat espanyol sigui “incapaç” de donar una resposta política al problema i de dialogar, amb referència a la petició de negociació d’un referèndum que divendres passat els va fer arribar el govern i la mateixa alcaldessa. “Això no va d’«independència, sí; independència, no», sinó de la defensa com un sol poble dels drets i les llibertats que tant ens ha costat assolir com a societat”, va expressar Colau, que en l’acte a l’ajuntament amb la resta d’alcaldes va estar acompanyada també de la seva homòloga a Badalona, Dolors Sabater, que, tot i admetre que “no és el referèndum que mereixíem”, considera que cal anar a votar l’1-O. “Aquesta revolta popular, pacífica, persistent i legítima fa trontollar el règim del 78 i fa aflorar els seus fonaments antidemocràtics.” La presidenta de l’AMI i el de l’ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, tots dos amb querelles damunt la taula, també van intervenir en l’acte, juntament amb nombrosos alcaldes de diversos punts de la geografia catalana. Mentrestant, Rajoy, un dia més, obviava la petició de Catalunya, reiterava que el referèndum és “il·legal” perquè qui ha de decidir és tot el poble espanyol i reclamava als alcaldes que “reflexionin” i que “tornin a la racionalitat, al sentit comú i a la legalitat”.
LES FRASES
Primer tall de llum, en un acte de la CUP
La policia local de Torredembarra va tallar ahir la llum en un acte electoral que estava celebrant la CUP i en el qual participava el diputat de la formació, Joan Garriga. La policia va explicar que el tall obeïa a ordres de la fiscalia, davant la sorpresa dels assistents. Els organitzadors van poder resoldre l’incident amb la instal·lació de generadors, la qual cosa va permetre continuar l’acte, que va concentrar unes 200 persones a l’aire lliure. La policia local va informar que traslladaria la continuïtat de l’acte a la fiscalia.
L’ofensiva judicial va continuar ahir amb el degoteig de citacions als alcaldes per anar a declarar pel seu suport al referèndum. A més dels alcaldes de Girona i Palafrugell, ahir van rebre l’ordre l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el de la Seu d’Urgell, Albert Batalla; el de Valls, Albert Batet, i la de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras. Tots haurien d’anar a declarar a la fiscalia del TSJC, atès que són diputats i tenen la condició d’aforats. També ha rebut citació l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que anirà al Suprem, com a diputat del Congrés.
