Política

El jutge que porta la denúncia per sedició no sol contradir la Fiscalia

El jutge Ismael Moreno, el més veterà de l’Audiencia Nacional, va ser el que va enviar a presó dos titellaires per “enaltiment del terrorisme”

El jutge Ismael Moreno, al qual ha correspost la denúncia de la Fiscalia per sedició en els disturbis de Barcelona, és el més veterà dels sis jutges d’instrucció de l’Audiència Nacional, a la qual va arribar el 1988. Aquest jutge destaca per adoptar poques resolucions en contra del criteri del Ministeri Públic.

Recentment va decidir l’ingrés a la presó de dos titellaires sota l’acusació d’enaltiment del terrorisme per una obra de titelles representada en les festes de Carnaval de Madrid, en la qual apareixia un cartell amb la llegenda “Alka-ETA”, un joc de paraules amb Al-Qaida i la banda terrorista basca.

Després d’una polèmica instrucció, en la qual va ser molt criticada la seva decisió d’empresonar-los, Moreno, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, va acordar alliberar-los al retirar l’acusació per terrorisme, a petició en els dos casos de la Fiscalia.

Ismael Moreno va néixer el 24 de setembre dl 1955 a Maján (Sòria), va ingressar a la carrera judicial el 1983, exercint a Jumilla (Múrcia), Talavera de la Reina (Toledo), Badalona (Barcelonès) i Alcalá de Henares (Madrid).

El 1987 va ascendir a magistrat i va exercir a Bilbao i des del 29 de gener del 1988 és magistrat-jutge de l’Audiència Nacional, època en la qual va treballar en la lluita contra ETA.

Però no tot ha estat ETA, Moreno ha portat també investigacions relatives al terrorisme islamista i a Al-Qaida. Va prendre part en les primeres investigacions judicials portades a terme després dels atemptats terroristes de l’11 de març del 2004 a Madrid.

Al novembre del 2005 va ordenar la reobertura de la causa en la qual s’investiga l’atemptat comès el 1985 al restaurant madrileny “El Descanso”, del qual s’acusa islamistes radicals.

Aquell mateix any va començar a instruir la querella que la Fiscalia Anticorrupció va interposar contra l’exalcalde de Marbella Julián Muñoz i 34 persones més -entre ells el mort Jesús Gil- arran d’un informe del Tribunal de Comptes que va revelar un presumpte frau de més de 90 milions d’euros a Marbella entre el 1991 i el 2001. Un altre cas amb repercussió pública va ser la investigació sobre les possibles escales a l’aeroport de Palma de Mallorca d’avions de la CIA amb presumptes terroristes detinguts. Ismael Moreno es va declarar competent per investigar aquest cas al juny del 2006.

De forma accidental li va recaure també un altre assumpte d’interès mediàtic, el cas Sogecable, en el qual va substituir l’exjutge Javier Gómez de Liaño després de ser recusat pel conseller delegat de Canal Plus Juan Luis Cebrián.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Serret visita una de les empreses gironines beneficiaria de més fons europeus

girona
estat espanyol

El GGPJ convoca una reunió davant les crítiques al jutge que investiga Begoña Gómez

barcelona
judicial

L’ANC i els CDR es mobilitzaran el 9J per l’empresonament d’Abel Mora

barcelona
ELECCIONS EUROPEES

Els neerlandesos voten avui amb l’ultradretà PVV i l’esquerra com a favorits

BARCELONA
política

La llei d’amnistia es publica al Butlletí Oficial de les Corts

barcelona
guerra a gaza

Espanya se suma a la causa de Sud-àfrica contra Israel per genocidi en el TIJ

barcelona
política

ERC rebutja fer una llista unitària independentista en cas de repetició electoral

barcelona
guerra a gaza

Almenys 35 morts en un atac israelià contra una escola de l’ONU a la Franja

barcelona
guerra a gaza

Dimiteix el jutge que representava Israel en el cas de genocidi davant la Haia

barcelona