Política

EMIL BRIX

DIRECTOR DE L’ACADÈMIA DIPLOMÀTICA DE VIENA I EX-AMBAIXADOR D’ÀUSTRIA A LONDRES I MOSCOU

“La solució és política”

camí · “Els catalans reclamen més drets i han de trobar vies per expressar-ho, sigui en el si d’Espanya o de la UE” Posició · “Àustria està a favor de les consultes amb garanties legals”

La separació de Txecoslovàquia va ser política i es va trobar una sortida sense vulnerar el dret internacional

Emil Brix (Viena, 1956) és director de la prestigiosa Acadèmia Diplomàtica de Viena. Amb una llarga carrera diplomàtica –ha estat ambaixador d’Àustria a Londres i Moscou–, aposta per una sortida negociada per a la qüestió catalana.

Com veu Àustria, un país neutral reconegut per la seva diplomàcia, la crisi que es viu entre Catalunya i l’Estat espanyol?
Per a nosaltres és important que es trobi una solució que sigui bona i duradora per a tots els implicats. Àustria té una bona experiència amb les minories –amb la monarquia dels Habsburg, però també després–, una experiència sobre com s’han de protegir les minories tant al propi territori com als països veïns. Penso en el cas del Tirol del Sud, on després de moltes dècades hem trobat una solució. Per això penso que en el cas de l’Estat espanyol, observant el mapa europeu, es trobarà una solució.
A Catalunya hi ha tot un debat sobre el reconeixement internacional d’un eventual estat independent.
Oficialment, Àustria no pot immiscir-se en aquesta qüestió, ni ho ha de fer. Hi ha el marc constitucional espanyol, per una banda, i el dret internacional, per l’altra. A partir d’aquí, i els efectes que tingui el referèndum a Espanya, hi haurà una resposta internacional. No em puc imaginar que pugui esdevenir-se abans. La qüestió clau, i decisiva, és que el referèndum és una expressió dels catalans, que reclamen més drets. Aquesta és una qüestió que ha de reconèixer-se i tenir-se en compte. I si els ciutadans així ho expressen, s’han de trobar vies per expressar-ho, sigui en el si d’Espanya o de la Unió Europea. Segons la meva opinió, el futur d’Europa descansa sobre la fortalesa de les regions. Des del punt de vista austríac no es pot dir res més. Estem a favor que es puguin fer consultes amb garanties legals. Pensi que la Unió Europea té una línia comuna amb el cas d’Ucraïna, per exemple, tot i que no vull comparar la situació d’Ucraïna amb la de Catalunya.
Els dos precedents més propers a Europa són polèmics: Kosova i Crimea.
Hem de separar la qüestió jurídica de la política. El dret internacional és anàrquic, dit sincerament. La diplomàcia ha d’evitar que per aquesta anarquia acabin esclatant guerres. Això vol dir que s’ha de pensar políticament. Cada cas s’ha d’analitzar per separat. Les comparacions no ens ajuden. Per a mi és important, i ja ho he esmentat abans, la tendència que hi ha a Europa a una major protecció i concessió de drets a les minories, tot i que tots els estats europeus tenen actualment un problema de legitimitat democràtica. Per això la desafecció política és tan gran. Per recuperar aquesta legitimat hem de tornar a pensar en les regions, en una major protecció de les minories.
Veuríem enfortir-se altres moviments secessionistes a Europa?
Segurament. Oficialment hi ha el principi de la integritat territorial, la sobirania i la no interferència. Ara bé, si vol sentir la meva opinió personal sobre els desenvolupaments a Europa, la meva resposta és que abans que res tot depèn del vent polític que bufi a Europa. Actualment es dirigeix cap a un major poder de les petites unitats territorials i la qüestió de les identitats, que cada cop juguen un paper més important. La història i la geografia tornen. Alhora, hi ha el risc que, si pensem en blanc i negre, tornem a una gestió política i econòmica provinciana, que es construeixin barreres comercials. Això ja ho considero perillós.
Per una banda, hi ha la sobirania i la integritat territorial, però, per l’altra, el dret de les nacions a la seva pròpia autodeterminació. Com es resol aquest nus?
La solució, quan un observa la història d’Europa, és política. Pensi en el cas de Txecoslovàquia: la separació entre la República Txeca i Eslovàquia va ser una decisió política i es va procurar que tingués una sortida política, sense vulnerar el dret internacional. Aquesta seria la solució ideal, però també és una excepció.
Si Catalunya declarés unilateralment la independència, quina mena de reacció veuríem?
Honestament, preferiria que no fos així perquè la resta de països segurament no s’apartarien del que diu el dret internacional. Aquesta qüestió només es pot resoldre amb els socis europeus i internacionals. Els canvis declaratoris, fins i tot quan els realitza la majoria de la població, els considero una solució poc sostenible. Però a Europa hem tingut aquesta mena de debats. No fa gaire de la dissolució de Iugoslàvia, ho recordarà. Naturalment hi va haver totes aquestes discussions. En el cas del referèndum escocès, per exemple, els estats europeus es van comportar amb molta precaució. El del Regne Unit i Escòcia hauria estat el cas ideal perquè la majoria va acceptar la convocatòria del referèndum, perquè els escocesos es poguessin expressar, i els resultats. Considero que el Regne Unit ha estat un exemple en aquest sentit.
També es parla dels bàltics i la ràpida actuació de la diplomàcia després de la seva independència.
Jo advertiria els catalans contra la il·lusió que els estats europeus ho veuran igual.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
DOLORS BASSA EXCONSELLERA DE TREBALL. EMPRESONADA A FIGUERES
EXCONSELLERA DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. EMPRESONADA A FIGUERES

“No vull oblidar ni una hora de les que m’han robat”

presó de puig de les basses (FIGUERES)
LA CRÒNICA

La dignitat rere un vidre

presó de puig de les bases (FIGUERES)

Puigdemont reclama la mediació europea

Barcelona

Aixequen el vol les àligues franquistes de Girona i Sarrià

girona

L’Iran, plat principal a l’ONU

Nova York

El Suprem denega recusar els magistrats de l’1-O

Barcelona

Una altra acusació d’abús complica la confirmació de Kavanaugh al Suprem

Nova York

Belgues a la caça d’una història catalana

Brussel·les

La CE porta Polònia a la justícia europea per “haver vulnerat” la independència judicial

Brussel·les