Política

Protagonistes d’excepció

El govern de Rajoy ha optat per deixar en mans de la via judicial la lluita per evitar la celebració del referèndum de diumenge

L’ofensiva contra l’1-O depèn d’una trentena de persones capitanejades pel fiscal general de l’Estat i el Tribunal Constitucional, entre d’altres òrgans i càrrecs acusats de politització

La resposta al referèndum de diumenge és en mans del poder judicial. Aquesta és la frase que el govern de Mariano Rajoy (PP) repeteix en referència a les diferents accions en marxa a Catalunya per aturar les votacions del dia 1 d’octubre. Rajoy s’ha estalviat així el tràngol del pas pel Congrés dels Diputats, un camí que hauria de recórrer en el cas d’aplicar el famós article 155 de la Constitució de suspensió de l’autonomia, i que, per tant, l’obligaria a arribar a acords amb altres forces.

Amb un govern en minoria, els instruments que el govern estatal ha decidit posar en marxa han estat la via judicial, teòricament independent del poder executiu. En les darreres setmanes s’ha erigit en protagonista el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, col·locat en el càrrec pel mateix executiu de Rajoy. Ho assumeix pocs mesos després d’haver estat reprovat pel Congrés. La seva iniciativa, que han seguit la resta de fiscals liderats pel fiscal superior de Catalunya (ja que el cos funciona de forma jeràrquica), ha provocat les crítiques de juristes, que han considerat que la fiscalia s’estava extralimitant.

El Tribunal Constitucional ha estat l’altra pota de la resposta estatal, en decidir la suspensió de les lleis que fan possible la convocatòria del referèndum, i fixant la base de les instruccions de la fiscalia. Vuit dels dotze membres del tribunal són conservadors, i tres d’ells es vinculen a la ultradreta. L’acció del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va ordenar l’acció policial contra seus de la Generalitat, n’ha estat una altra de les cares visibles.

Per dur l’ofensiva al carrer, però, el control del braç policial s’ha fet imprescindible, fita possible gràcies a la decisió de col·locar al capdavant de totes les forces, inclosos els Mossos, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Una estratègia que òrgans com el Tribunal de Comptes han complementat amb la reobertura de l’acció contra el predecessor de l’1-O, el 9-N.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont participa per sorpresa a Brussel·les en l’acte que denuncia que hi ha presos polítics a Espanya

Brussel·les

La CUP encoratja Torra a “encaminar” el pla de Govern a la “ruptura democràtica” amb l’Estat

Barcelona

Aragonès creu que els vídeos de la policia espanyola sobre l’1-O deixen clar qui hauria de seure al banc dels acusats

Barcelona

Torra, sobre la candidatura de Valls a Barcelona: “Li desitjo un fracàs important”

Barcelona

L’acampada independentista torna a instal·lar-se a plaça Sant Jaume

Barcelona

Torra diu que “l’Estat ha de moure moltes fitxes” i avisa que sempre “tindrà present els presos i exiliats” per negociar

Barcelona

Puigdemont reclama a Sánchez que “concreti” què implica la seva “aproximació al model quebequès”

brussel·les

El Fòrum Cívic es posarà en marxa abans del 15 d’octubre

Barcelona

Interior multa el cantant Joanjo Bosk per participar en els talls de l’N-II i l’AP-7 a l’Alt Empordà el 3 d’octubre

figueres