Política

El braç executor

Va escalar posicionsen la judicatura fins a arribar al Suprem gràcies als seus bons contactes amb jutges influents

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va arribar al càrrec gairebé de rebot. Tothom donava per fet que Consuelo Madrigal no l’abandonaria, però el govern de Mariano Rajoy es va desdir a última hora i va apostar fort per aquest magistrat madrileny. Nascut el 23 d’octubre de 1951, Maza és llicenciat en dret i història per la Universitat Complutense de Madrid des de 1973. Amb una llarga trajectòria professional i amb una ideologia clarament conservadora, va treballar a l’Audiència de Madrid fins que el 2002 va accedir al Tribunal Suprem. L’ara fiscal general va ser portaveu de la Unió Judicial Independent, ja desapareguda, i ha tingut actuacions destacades al llarg de la seva estada a l’alt tribunal espanyol. És conegut, entre altres coses, per votar contra la sentència absolutòria del jutge Baltasar Garzón en la investigació dels crims del franquisme, i en la defensa de la seva posició va demanar una condemna per prevaricació per al magistrat.

Reprovat pel Congrés dels Diputats, juntament amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, per haver afavorit presumptament els interessos del PP en casos de corrupció, ha capitanejat l’ofensiva contra l’1-O. Primer va començar per intentar requisar les urnes i les paperetes amb més fracassos que èxits, però després va ordenar l’obertura de diligències contra els més de 700 alcaldes, en un atac sense precedents, que donen suport al referèndum amb l’únic objectiu d’acoquinar-los, però també contra el que considera “campanyes d’odi, amenaces i coaccions” dirigides als que han anunciat públicament que s’oposen a col·laborar-hi.

A més de dir que els catalans estan “fora de la llei” si participen en l’1-O i que estan “abduïts” quan se’ls diu que la consulta té cobertura legal, Maza ha intentat silenciar i menystenir un referèndum que repeteix una vegada i una altra que és “il·legal”. Amb aquesta excusa, el fiscal general de l’Estat ha dit que la detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és una opció que està “oberta” però que de moment no li sembla “oportú” tirar-la endavant. Un posicionament coherent amb el discurs que ha mantingut des que va accedir al càrrec, i que l’ha confirmat com el braç executor del PP contra el procés sobiranista. De fet, actua més com un membre del govern espanyol que com a fiscal, un càrrec que reclamaria una posició més imparcial.

José Manuel Maza, que va entrar en la carrera judicial l’any 1975, va escalar posicions en la judicatura fins a arribar al Tribunal Suprem gràcies als seus bons contactes amb jutges influents com ara Adolfo Prego, actual advocat de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, en el seu litigi amb l’extresorer Luis Bárcenas. De fet, va ocupar la plaça del magistrat quan Prego va ser elegit vocal del Consell General del Poder Judicial. Sense canviar de parer, manté el convenciment que la seva missió és evitar el referèndum per tots els mitjans, encara que això comporti el processament de tothom.

El perfil José Manuel Maza El fiscal general de l’Estat té 66 anys i compta amb una llarga trajectòria professional. Va treballar a l’Audiència de Madrid fins que el 2002 va accedir al Tribunal Suprem.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

barcelona

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

barcelona
EN CLAU PERSONAL

El conseller dels 3.000

barcelona
CARME FREIXA
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE MICROPOBLES DE CATALUNYA

“Els micropobles ja hem assumit la República”

Barcelona

Enxampen dos dels brètols que serraven pals d’estelades

palamós

Placa per l’1-0 al cap d’un any a Figueres

FIGUERES
EL RADAR

Europa desbordada

Merkel, un any d‘angúnies

Berlín
Itàlia
L’auge de la xenòfobia

Racisme, sense embuts

Roma