L’espanyolisme omple per primer cop el centre de Barcelona

Una setmana després del referèndum d’autodeterminació i de les càrregues policials contra els ciutadans que protegien els col·legis electorals, l’espanyolisme va fer sentir la seva veu. Els que integren allò que l’expresidenta del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho va batejar com la majoria silenciosa van fer la seva primera protesta massiva i van omplir el centre de Barcelona. Convocada per Societat Civil Catalana (SCC), amb el suport del PP i Cs, que havien instat públicament a anar-hi, i d’un PSC que, sense fer cap crida, havia demanat als militants que hi acudissin, la protesta va omplir a vessar la plaça Urquinaona (l’epicentre) i els voltants. La Guàrdia Urbana va xifrar l’assistència en 350.000 persones, mentre que SCC va elevar el registre a 950.000 –abans d’acabar l’acte, des de l’escenari van dir que havien superat el milió–. En tot cas, hi va ajudar el fet que també hi assistissin ciutadans d’altres llocs de l’Estat. Al voltant de 185 autocars van portar manifestants fins al centre de la capital catalana.

Els crits que més es van fer sentir van ser les diverses versions dels visques a Espanya, a vegades combinats amb un “Visca Catalunya”. La protesta va quedar inundada de banderes espanyoles, de tant en tant acompanyades de senyeres i alguna bandera de la Unió Europea. Un altre dels grans crits predominants va ser “Puigdemont, a la presó”.

Amb el lema Prou! recuperem el seny, darrere la pancarta que encapçalava la manifestació hi havia sobretot dirigents del PP i Cs com ara Xavier García Albiol (president del PP a Catalunya), Enric Millo (delegat del govern espanyol a Catalunya), Dolors Montserrat (ministra de Sanitat), Albert Rivera (president de Cs) i Inés Arrimadas (líder de Cs a Catalunya). També hi van assistir José María Espejo-Saavedra (de Cs, vicepresident segon de la Mesa del Parlament), Cristina Cifuentes (presidenta de la Comunitat de Madrid), Alberto Fernández Díaz (líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona) i els eurodiputats Carlos Iturgáiz (PP) i Javier Nart (Cs). Encara que el PSC no hi assistia com a partit, hi van ser Salvador Illa (secretari d’organització del partit), David Pérez (secretari segon de la Mesa del Parlament), l’exministre Celestino Corbacho i els històrics socialistes Joan Ferran i Josep Maria Sala. També hi havia el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, i el president de Naturhouse, Félix Revuelta.

En arribar al Pla de Palau, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i un membre de SCC van llegir un manifest que denunciava que els independentistes “volen llançar la societat catalana pel precipici” i proclamaven que els catalans “orgullosos” de ser espanyols ja no “callarien” més. També demanaven que el discurs polític es deixés de construir “sobre l’ideari nacionalista”, que és “d’ideologia reaccionària” i que sols “divideix” la societat. “Que ningú torni a parlar de Catalunya com si fos solament dels nacionalistes!”, hi afegia el manifest, que proclamava el seu europeisme. Abans, l’escriptor i premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa havia dit, davant d’un estol de banderes espanyoles, que “el nacionalisme és la pitjor de les passions, la que ha causat més estralls en la història”.

L’exministre i expresident del Parlament Europeu Josep Borrell va acusar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, de no defensar el “pluralisme polític” que hi ha a Catalunya, mentre que Villarejo, que hi era en nom d’Izquierdas No Nacionalistas, va carregar contra l’independentisme i el va qualificar de “nacionalisme racista i excloent”.

La protesta de seguida va generar reaccions dels principals dirigents estatals. Primer de tot, del mateix president espanyol, Mariano Rajoy, que va piular: “#RecuperemElSeny en defensa de la democràcia, la Constitució i la llibertat. Preservarem la unitat d’Espanya.” El líder del PSOE, Pedro Sánchez, que avui assisteix a la reunió extraordinària de l’executiva del PSC, va agrair el “ferm compromís” de Borrell “en favor d’una Catalunya integradora, d’entesa i sense exclusions”. També la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, va expressar el seu “suport” als catalans que havien sortit al carrer.

La manifestació va seguir el mateix recorregut i va tenir la mateixa durada, fins a arribar davant l’estació de França, que havia tingut la manifestació que fa deu anys va protestar contra el mal estat de les infraestructures. A títol orientatiu, aleshores aquella protesta va tenir, segons xifres de la Guàrdia Urbana, 270.000 assistents, i segons els organitzadors, 700.000.