El Regne Unit pressiona la UE perquè accepti una transició
El ministre de Finances considera que la indefinició europea perjudica l’economia
Hammond descarta destinar un pressupost a preparar un pla de contingència en cas que no hi hagi cap pacte com va anunciar May
El ministre de Finances britànic, Philip Hammond, va demanar ahir a la UE que acceleri la resposta a la proposta que va fer el seu govern d’establir un període de transició de dos anys a partir del març de 2019, la data fixada per al Brexit, per continuar dins del mercat únic i de la unió duanera. Hammond considera que la falta de definició de la UE està perjudicant les empreses britàniques.
En una compareixença davant d’una comissió parlamentària, va explicar que les empreses del sector industrial que comercien en països europeus funcionen amb contractes de tres anys i necessiten saber quines seran les condicions comercials durant aquest període de temps abans de prendre decisions sobre el seu futur. “El meu punt de vista és que la nostra economia és fonamentalment robusta, tenim fortes perspectives de futur, però aquest núvol d’incertesa actua com a apagador temporal i ens l’hem de treure de sobre com més aviat millor per poder progressar en la negociació”, va dir Hammond.
La cap del seu govern, Theresa May, va proposar el mes passat un període de transició d’un mínim de dos anys perquè les empreses britàniques es puguin adaptar al nou entorn fins que s’aclareixi el nou acord entre la UE i el Regne Unit. En aquest sentit, per primer cop el govern ha reconegut que és possible que no s’arribi a cap acord o que es trenquin les negociacions. Un temor que també ha expressat la UE. El Tresor britànic ha destinat 412 milions de lliures –460 milions d’euros– extra als diversos departaments governamentals per preparar-se, segons va informar la primera ministra, per a tots els escenaris del Brexit. Però Hammond va assegurar ahir que, tot i que preveien que no s’arribés a cap pacte, no destinarien diners a preparar-se per a aquesta circumstància. “Cada lliura que destinem a preparar un pla de contingència en cas de trobar-nos fora de la unió duanera és una lliura que no gastem en la sanitat pública, els serveis socials, l’educació o la reducció del dèficit”, va dir.
Hammond va exposar que les empreses li havien donat un missatge molt clar i que “els nostres col·legues europeus han de valorar la necessitat d’accelerar l’aprovació d’un període provisional per protegir els nostres negocis i ciutadans i permetre la inversió i l’activitat comercial”. La Comissió Europea exigeix un principi d’acord en els drets dels ciutadans, la frontera nord-irlandesa i la factura de sortida abans d’acceptar entrar a negociar el nou marc comercial i decidir un període de transició. Aquesta decisió l’hauran de prendre els Vint-i-set el 19 d’octubre en la cimera de líders europeus. De moment, els negociadors europeus han declarat que estan molt lluny dels acords bàsics. Les dues parts estan immerses en la cinquena tanda de converses.
LA DATA
La ‘premier’ no es defineix
Després del desastrós discurs del congrés tory la setmana passada, Theresa May va tornar a ser criticada ahir quan, en una entrevista a la ràdio LBC, va refusar contestar què votaria si se celebrés una nova consulta europea ara. Fins a tres vegades l’entrevistador li va fer la pregunta. May va fer campanya per continuar a la UE al costat de David Cameron en el referèndum del juny del 2016. “Vaig votar a favor de la UE perquè tenia bones raons, però les circumstàncies són diferents ara”, va respondre May, que va descartar un nou referèndum. Li van formular la pregunta després que el seu segon, el primer secretari d’estat, Damian Green, digués que hauria estat millor que el Regne Unit s’hagués quedat a la UE. El govern de May està totalment dividit entre els que creuen en el Brexit i els que no hi creuen, i l’oposició considera que aquesta indefinició interna està perjudicant l’esdevenir de les converses. El dirigent laborista i cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, va arribar a demanar que el deixessin negociar a ell. Diversos parlamentaris laboristes i demòcrates liberals van aprofitar per dir que les converses del Brexit estaven abocades al fracàs perquè ni tan sols la primera ministra hi creia. En la mateixa entrevista, un cop més, May no va voler garantir els drets dels ciutadans europeus de manera unilateral.
