Arxivar la memòria de l’1-O

Preservar “el moviment social i polític” que està suposant el referèndum de l’1 d’octubre. Aquest és l’objectiu de la campanya Arxivem el moment engegada per l’Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya. Des de fotografies i vídeos fins a cartells o actes de les meses electorals, els ciutadans poden col·laborar en la iniciativa amb material de tot tipus.

La campanya va començar a dibuixar-se a partir del 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va dur a terme una macrooperació contra el referèndum que va comportar l’escorcoll de diverses conselleries i altres organismes de la Generalitat i que es va saldar amb la detenció de 14 persones, entre elles alts càrrecs del govern. Arran dels fets, alguns arxius van començar a recopilar material. Però no va ser fins a l’1-O quan les xarxes socials es van omplir d’imatges i vídeos sobre el desenvolupament de la jornada, quan es va acabar de definir la iniciativa.

“Estem acostumats que l’arxivística tingui un paper passiu i conservi la documentació produïda en el marc de l’activitat d’institucions o ajuntaments, per exemple”, explica el president de l’Associació d’Arxivers, Joan Soler. Arxivem el moment, en canvi, proposa un model d’arxivística de moviment social en què les persones que viuen els fets contribueixen a reunir testimonis documentals: “Es tracta d’una tasca de recollida d’informació immediata que pretén que en el futur es pugui accedir a una visió contextualitzada i completa de la realitat.”

Arxivem el moment s’inspira en campanyes internacionals basades en aquest tipus d’arxivística. Una d’aquestes és el projecte Documenting the now, que es dedica a recopilar publicacions a Twitter sobre esdeveniments significatius. En el cas de l’1-O, estan duent a terme una iniciativa complementària a la de l’Associació d’Arxivers que es dedica a guardar piulades que incloguin l’etiqueta #catalanreferendum.

L’associació recorda que les xarxes socials “no ofereixen garanties de preservació permanent ni d’accés futur”, ja que són propietat de companyies privades que poden eliminar les publicacions “quan ho creguin convenient” d’acord amb la seva política empresarial. Per això, proposa que tothom qui tingui testimonis documentals del referèndum –ja siguin del mateix 1-O o dels dies anteriors i posteriors– i vulgui cedir-los, s’adreci o bé a l’arxiu municipal de la seva localitat o a l’arxiu comarcal corresponent. De moment, més d’una vintena d’arxius s’han sumat al projecte.

Soler fa una crida a fer que “la mobilització ciutadana prengui consciència històrica del moment”, i també de “la memòria que es pot arribar a conservar”. I és que el president de l’Associació d’Arxivers defensa que “no es tracta de guardar per guardar, sinó que en un futur la informació tingui un retorn social” i contribueixi a l’evolució democràtica de la societat. “Com més gent hi participi, més plural i completa serà la memòria”, assenyala l’arxiver.

Tot i que l’associació no vol prendre partit sobre la celebració del referèndum, sí que denuncia la vulneració del dret a la informació i a la llibertat d’expressió que hi ha hagut a Catalunya els darrers dies. “Volem demostrar el compromís cívic dels arxivers amb el que està passant i que no se’ns vegi com un actor passiu”, reivindica Soler.