“L’Estat espanyol ha entrat en una espiral embogida”

Amb sentiments contradictoris. D’una banda, amb perplexitat, perquè és una barbaritat i un despropòsit, però per altra banda, és evident que l’Estat espanyol ha entrat en una espiral embogida, carregant-se els drets civils de gran part de la societat catalana i de l’Estat.

Quan el 12 d’octubre en alguns cercles de periodistes i polítics es contemplava aquesta opció ja vam veure que això podia pintar malament perquè, a més, és evident la politització de la justícia que ha fet el govern del PP, però fins que no ho veus no t’ho acabes de creure, i avui encara no ens ho acabem de creure.

Ens costa molt de creure que puguin il·legalitzar una entitat amb 56 anys d’història, 55.000 socis, amb un arrelament tan profund a la societat catalana. Una entitat que va ser fundada enmig del franquisme i que va estar clausurada durant quatre anys per la dictadura, però que fins i tot aleshores no va patir l’empresonament del seu president. Però tampoc podíem pensar que es pegui la gent per votar o que es puguin tancar a la presó dues persones pel simple fet d’haver fet manifestacions pacífiques. Hem de contemplar tots els escenaris.

Seguir treballant i alertant que a l’Estat espanyol s’estan vulnerant els drets civils. Ja no és una qüestió de ser o no independentista, qualsevol demòcrata veu que estan vulnerant drets fonamentals. Continuarem insistint en què s’aturi la repressió, s’alliberi els presos polítics i que es faci realitat el mandat democràtic sorgit de les urnes del 23 de setembre i l’1 d’octubre. Nosaltres no renunciarem al diàleg ni renunciarem als nostres principis fundacionals.

Malauradament, fa temps que tenim aquesta sensació. Quan tanquen a la presó les persones que presideixen dues entitats que són exemplars a Europa per organitzar manifestacions massives i pacífiques penses que volen això. Però fins ara no ho han aconseguit i no ho aconseguiran mai perquè no tenim cap altra forma d’expressar-nos, no en sabem. I això és molt bo, que el catalanisme s’expressi sempre pacíficament, amb contundència i a vegades amb ràbia però sempre amb serenor.

Ja fa massa setmanes que estem veient la repressió de l’Estat, hem vist coses inèdites com és entrar en impremtes i mitjans de comunicació, tancar webs, i l’espectacle denigrant de violència de l’1-O. Veiem que l’Estat espanyol està tancant qualsevol porta al diàleg. Però crec que per part de la majoria de la ciutadania catalana i de les seves institucions el diàleg mai s’abandonarà; el problema és que ja veiem com l’Estat espanyol contesta a aquestes ofertes de diàleg.

El govern entén molt bé quin és el mandat democràtic de l’1-O. Sabem que han fet una aposta pel diàleg, com ho vam veure en la carta de dilluns del president Puigdemont a Rajoy, i són ells, els responsables polítics, a qui els correspon decidir com avançar, si bé això no vol dir que no vetllem perquè els resultats de l’1-O es portin a terme.

Sense deixar la línia pacífica i democràtica, la gravetat de la situació ens obliga a buscar noves maneres de manifestar que ja no tenim espai en aquest Estat, i que s’han vulnerat tots els drets. Segur que a partir d’avui les mobilitzacions prendran un altre tarannà, que seguirà sent pacífic i exemplar.

No sé si podem esperar gaire de la Unió Europea, però sí d’alguns països a títol individual, com hem vist amb Bèlgica, o dels mitjans de comunicació, que estan horroritzats amb el que està passant, i esperem també que la ciutadania europea mostri aquest rebuig. I confiem també en la societat espanyola.