El govern, instat a fer efectiva la independència

Amb crits de “Visca la República!”, 650 alcaldes, els diputats independentistes i el govern català van celebrar la declaració d’independència a l’escala principal del Parlament. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reivindicar que una “immensa majoria dels representants polítics”, que havien estat “legítimament escollits” en les eleccions del 27-S, acabaven de culminar el “mandat validat a les urnes”. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va llegir a l’hemicicle la “Declaració dels representants de Catalunya”, la mateixa que el 10 d’octubre van signar tots els diputats de JxSí i la CUP a l’auditori de la cambra. Aquesta declaració, tanmateix, no es va votar ahir: precedia el contingut resolutori de la proposta aprovada amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 vots en blanc, en una votació secreta; per crida i en urna. C’s, el PSC i el PP havien abandonat la cambra. En el que era purament la resolució, el Parlament instava el govern a “dictar totes les mesures necessàries” per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica, que entrava en vigor fins a l’aprovació d’una constitució catalana.

La declaració d’independència no es va sotmetre al criteri dels diputats perquè JxSí i la CUP van mantenir que no es podia modificar l’aval de la majoria que, en el referèndum de l’1-O, es va pronunciar a favor de la independència. La proclamació quedava indirectament avalada amb l’aprovació de la resta de la resolució.

En el text, es donava per constituïda la “República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”, així com l’inici del procés constituent de base ciutadana, “transversal, participatiu i vinculant”. A més, s’hi exposava la voluntat de negociar amb el govern espanyol “en peu d’igualtat”, i es posava en coneixement de la comunitat internacional de la Unió Europea aquesta voluntat de diàleg. També els demanava que intervinguin per “aturar la violació de drets civils i polítics en curs”. Apel·lava els estats i les organitzacions internacionals a reconèixer l’Estat català. S’hi feia igualment una crida als ciutadans a “construir un estat que tradueixi en acció i conducta les aspiracions col·lectives”. En tots els punts del text, són els “representants democràtics del poble de Catalunya” els que en la primera persona del plural del present d’indicatiu exercien de subjecte del que es declarava.

Sense amagar les dificultats del que vindrà —una incertesa que s’endevinava en el posat greu d’alguns membres del govern i diputats—, Puigdemont va advertir que s’acosten hores “en què a tots ens tocarà de mantenir el pols del nostre país en el terreny de la pau, del civisme i de la dignitat”. Però no és només al carrer des d’on l’independentisme pretén preservar la sobirania davant de la suspensió autonòmica.

La resolució enumera els propers deures del govern, que es va reunir ahir a la tarda a Palau. Comencen per la promulgació dels decrets necessaris per a la l’expedició de documents acreditatius de la nacionalitat catalana i la regulació del procediment d’adquisició d’aquesta nacionalitat. També l’insta a dictar els decrets necessaris per recuperar les normes suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional, amb “especial atenció” a les que regulen impostos o mesures contra la pobresa i la desigualtat social”. Queda pendent establir la relació de tractats internacionals que es mantenen vigents i la integració dels funcionaris de l’Estat espanyol a l’administració catalana, si no és que hi renunciïn. La resolució afegeix la creació d’un banc públic de desenvolupament al servei de l’economia productiva, a més d’un banc propi amb funcions de banc central que ha de vetllar per l’estabilitat del sistema financer. Per fer viable la separació, la iniciativa insta el govern a fer un inventari dels béns de l’Estat espanyol a Catalunya per heretar-ne la titularitat i la successió de drets i obligacions econòmiques i financeres d’Espanya. Finalment, hi afegeix l’elaboració governamental d’una proposta de repartiment d’actius i passius.

Hi va haver una segona resolució conjunta dels grups independentistes sobre el procés constituent, que es va aprovar amb 71 vots de JxSí i la CUP, i 8 vots en contra i 2 abstencions de la dividida CSQP. En els pròxims quinze dies, el govern haurà de constituir un consell assessor per a aquest procés, que serà liderat per la societat civil organitzada. L’executiu haurà de recollir, després, les propostes que faci el Fòrum Social Constituent, que s’hauran de sotmetre a consulta ciutadana. Aquest període hauria de durar sis mesos.

També des de fora de l’hemicicle, davant de l’escalinata, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, va dirigir-se als ciutadans que es poden sentir inquiets. “Actuem de bona fe, amb respecte i estima i per encomanar-los confiança per assumir els reptes del present i del futur”, els va dir.