El Suprem admet a tràmit dos recursos contra l’article 155

La sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha admès a tràmit els dos recursos que van presentar a mitjan novembre, per una banda, un grup de diputats del Parlament de Catalunya i, per l’altra, un grup de 200 juristes i ciutadans, entre els quals hi ha el Col·lectiu Praga i l’Associació Drets, per vulneració de drets fonamentals i per reclamar que es restauri el Parlament.

En concret, en els recursos s’acusa el govern espanyol d’una vulneració “flagrant” del dret dels ciutadans a participar en política i del dret dels diputats a mantenir-se en els càrrecs públics (article 23.2 de la Constitució) amb la dissolució del Parlament a través d’un reial decret emparant-se en l’article 155 de la Constitució, acció que no preveuen ni la mateixa carta magna ni l’Estatut, segons sostenen els juristes. També es demana a la sala que plantegi una qüestió d’inconstitucionalitat contra l’acció del govern del PP davant del Tribunal Constitucional (TC), tal com ja va fer el govern català, si bé va ser desestimada pel mateix TC perquè s’havia presentat abans d’hora, ja que, segons el tribunal, la intervenció de l’autonomia va ser a la tarda i el recurs es va presentar al migdia. David Bonvehí i Germà Gordó, en nom d’un grup de diputats, i el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, en nom dels juristes, van signar divendres passat els seus poders, i avui es presentaran la resta de signatures. Per tant, el Suprem aviat haurà de determinar si aquests recursos tenen fonamentació i si demana al govern espanyol una còpia de l’expedient administratiu aplicat contra Catalunya per estudiar-lo.

Precisament, avui es compleix un mes de l’aplicació de l’article 155, que va escapçar l’autogovern català. La vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en farà el primer balanç en una compareixença a la comissió del Senat el 4 de desembre, segons va avançar ahir l’agència Efe. Paral·lelament, en el ple del Senat de demà es tornarà a parlar de la situació política a Catalunya, amb dues preguntes parlamentàries i amb la proposta que es creï, a petició d’Units Podem, una comissió d’investigació per les càrregues policials durant l’1-O, que van provocar un miler de ferits. Per la seva banda, el portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, qüestionarà la defensa dels interessos de Catalunya per part del govern arran de la pèrdua de la seu de l’Agència Europea del Medicament. I Laura Castel, d’ERC, preguntarà a l’executiu si “garantirà el dret a vot dels ciutadans catalans a l’estranger”.