“Europa, reacciona!”

“Quan sigui gran, a escola estudiarà aquesta manifestació de Brussel·les i li podrem explicar que ell hi va ser.” El Marc i la Laura no s’ho van pensar dos cops i, amb el petit Biel de set mesos, van enfilar des de Barcelona cap a la capital belga via... Londres! I després l’Eurostar per no fallar en el que creuen que serà una de les manifestacions històriques dels darrers temps: “Hem de portar el conflicte a Europa perquè s’internacionalitzi, i és important explicar què estem fent aquí avui”, comentava en Marc. “No tinc ni idea del que passarà a les eleccions, però espero que ens en sortim.” “Hem vingut amb avió via Düsseldorf i després tornem des de Colònia; som una colla de quatre avis que hem vingut a lluitar pels nostres drets, per la llibertat i la democràtica”, deia la Consol, de Torelló. “Hem vingut pels nostres fills i nets, perquè tinguin un país millor.” Entre la marea groga que s’escampava ahir al matí pel Parc du Cinquantenaire, feta de famílies amb nens, parelles, grups d’amics i les agrupacions més diverses, com ara una colla de La Vallalta, al Maresme, que van omplir dos autocars per viatjar fins a Brussel·les, també hi havia una família encapçalada per l’àvia, de 88 anys, que, amb bastó, avançava al costat de la seva filla i la neta: “He viscut una guerra i em sembla que hem tornat a a aquella època, per això avui volia venir per recuperar els drets democràtics i també els drets humans, perquè el que està passant, que posin el govern català a la presó, és inadmissible”, va dir l’octogenària. La Maria havia viatjat amb avió, mentre que la resta de la família ho havia fet en cotxe, i la van anar a buscar a l’aeroport. Així, malgrat les baixes temperatures –tres graus positius–, i la fina pluja que queia a estones sobre la zona boscosa de Brussel·les, plena com un ou, regnava el bon ambient i la cordialitat entre els manifestants, que feien fotos, cridaven eslògans, cantaven i avançaven com podien en un itinerari improvisat, perquè la gran quantitat de persones havia fet desbordar les previsions. “És increïble! Mai havíem vist una manifestació tan multitudinària i nosaltres hem vingut per mostrar la nostra solidaritat amb el poble català.” En Wim enarborava, junt amb una colla de flamencs cepats, la bandera del drac blanc sobre un fons negre. “El que està passant a Espanya demostra que no és un país democràtic i l’actitud de Junker deixa palès que Europa està governada per unes elits, no pas pels pobles.”

Bocabadat també estava un escocès que va desplaçar-se expressament a Brussel·les per veure la manifestació: “Estic avergonyit perquè els escocesos no es mobilitzarien en un nombre tan gran, i això demostra el coratge del poble català.” George Kerevan, membre del Partit Nacional Escocès, considera que Europa està trencada: “Països com Catalunya i Escòcia hem d’encapçalar un canvi, ja que assistim a una profunda crisi de valors; tothom s’ha adonat que Espanya no és democràtica, i Europa ha d’escoltar els catalans, tornar a l’esperit dels anys noranta.”

“Europa, reacciona!”, “Pau, democràcia i drets humans a Catalunya”, “Catalunya clama justícia”, “Espanya, vergonya d’Europa”, “Franco, 1936; Rajoy, 2017: On estan els valors de la UE?”. Aquestes eren algunes de les pancartes que es van poder llegir en un recorregut per moments caòtic, sempre pacífic i alegre i –el més sorprenent– per uns carrers buits i amb ningú a les finestres per observar la riuada de catalans. On són els belgues? Unes noietes sortien d’escola i s’havien quedat atrapades en la marea. Una d’ella estava informada: “Sí, sí, és Catalunya que demana la independència”, explicava amb posat saberut a la seva companya. La mateixa perplexitat es va poder viure en molts establiments de restauració del centre, que es van veure literalment desbordats de gent embolicada d’impermeables grocs: “Està tancat”, cridava als nouvinguts pelats de fred una cambrera en la Brasserie 1898, a dos passos del Parlament Europeu. A la televisió, Euronews passava continuament: “Manifestació massiva a la Gran Place , dijous al vespre, per acomiadar Johnny Hallyday.”