És una experiència molt enriquidora. En primer lloc, he copsat la realitat de la vida política des d’un vessant que jo no havia viscut. I en un moment excepcional, en el qual tots som conscients que estem vivim moments molt complicats però, alhora, històrics. Tinc la sensació que la política ha recuperat un prestigi social que havia perdut. Això és un capital que cal preservar, sobretot la vàlua que la societat atorga al polític com a persona dedicada al bé comú. És un valor i alhora un element a tenir molt present durant la tasca parlamentària.

És un projecte que es va crear d’un dia per l’altre i a partir d’una demanda molt majoritària en l’àmbit sobiranista d’aquesta voluntat d’anar junts. I va ser una aposta partint de la base que si anaven a les eleccions no era per acceptar l’article 155, sinó tot el contrari: per visualitzar que no podien ser eleccions autonòmiques i en clau de partit, sinó de país i esdevenir un autèntic plebiscit sobre l’aplicació del 155. I, per tant, una restitució de tot allò que el 155 ha laminat.

Com deia abans, aquestes eleccions no van de partits, sinó de país. Hi hagut un mandat molt clar, una majoria clara i ferma per revocar el 155 i tots els seus efectes. No sols hi ha el bloc dels sobiranistes, sinó també el dels comuns. Qualsevol altra cosa que sigui, implícitament, acatar aquest article ens situa en fals i ens genera un horitzó tan incert com l’actual. És a dir, quan nosaltres plantegem que sols hi ha un pla, la restitució del govern i les institucions, és perquè l’escenari està donant un vistiplau sistemàtic a limitar drets fonamentals.

Sí. Des de l’1 d’octubre i amb tot el que va passar fins al 27, si una cosa vam tenir clara és que l’única arma que tenim els catalans i que no ens fa cap por és la democràcia. Des del sobiranisme en general, s’han enfocat per donar mandat a la victòria de la dignitat de l’1 d’octubre. Les eleccions van ser la segona volta perquè siguin restituïdes les institucions i el govern i, a partir d’aquí, poder caminar lliurement i democràticament en la construcció de la República i per garantir una bona governança.

Som en un moment complex i delicat en el qual hem de ser prudents i deixar que es faci cuina amb tranquil·litat. El que més interessa a l’Estat espanyol és generar aquesta divisió en l’àmbit sobiranista. Hem de fer un esforç de responsabilitat sabent que, al final, serem en un escenari amb tots –i aquí vull dir Junts per Catalunya, ERC, la CUP però també els comuns i tota aquella gent que defensa la democràcia per sobre de qualsevol altra consideració– amb aquesta voluntat clara de restituir la foto que teníem abans del 27 d’octubre.

Des del punt de vista mediàtic, entenc que aquesta pugna dona molt de suc i que a l’Estat li interessa absolutament. Hem d’avantposar l’interès general a les qüestions partidistes i personals. Potser perquè no he estat mai afiliat a cap partit i molt implicat en l’àmbit cívic crec que aquesta situació es viu amb una certa perplexitat. Ens ho hem d’estalviar tots plegats: l’objectiu comú és molt clar i hem d’anar tots a l’una.

Crec que es poden fer moltes apostes, però si hem de donar un missatge claríssim a Espanya i a la comunitat internacional és que no estem disposats a acceptar que es neguin drets bàsics i fonamentals. Com ara que la gent es vegi obligada a exiliar-se o ser a la presó per causes que no tenen sentit. O bé es negui la participació política a persones que són els líders de dues de les formacions amb més vots i que han de fer el govern de la Generalitat. Aquest fet és un escàndol colossal. I no es tracta de preguntar a Puigdemont o Junqueras què pensen fer. La pregunta és a Rajoy per saber si atendrà el mandat de les urnes el 21 de desembre. Ell va dir que convocava les eleccions per normalitzar Catalunya i la pregunta és si fer-ho és limitar el dret de participació política als màxims candidats a president i vicepresident.