Felip VI obvia Catalunya i De Cospedal invoca l’exèrcit
El rei aprofita la Pasqua Militar per homenatjar Joan Carles I després d’apartar-lo de l’agenda oficial
La ministra de Defensa admet que els militars estaven “preparats” per actuar en el procés
Després del missatge del 3 d’octubre, en què va legitimar l’aplicació de l’article 155, i després d’exhibir un to menys crispat en l’al·locució nadalenca del 24 de desembre, Felip VI va optar ahir per obviar Catalunya en el discurs de la Pasqua Militar davant la cúpula dels exèrcits i del govern espanyol i va convertir l’acte en una reparació del seu pare, Joan Carles I, proscrit per ell mateix en l’agenda oficial des que el va rellevar, el juny del 2014. Enmig del silenci monàrquic, però, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va elevar el to confessant que l’exèrcit estava “preparat” per actuar a Catalunya.
Després de tres anys i mig relegat a l’ostracisme per part de La Zarzuela, la coincidència del seu 80è aniversari i la imminència del 40è aniversari que la Constitució complirà el desembre d’aquest 2018 van fer del rei emèrit Joan Carles I el protagonista de la Pasqua Militar. Amb una imatge que la Casa del Rei ha volgut que fos inèdita els últims anys –la de la reina en actiu, Letícia, i els reis emèrits Joan Carles i Sofia compartint la primera fila del Saló del Tron del Palau Reial–, Felip VI va agrair al seu pare “tants anys de servei lleial a Espanya” i va elogiar el seu “exemple vestint amb honor l’uniforme” de militar.
“Defensa, tasca de tots”
Desagreujat públicament Joan Carles I, el rei Felip VI va esquivar l’actualitat i va preferir animar la societat a acostar-se als militars. “La seguretat i la defensa nacional [de l’Estat] són una tasca de tots que requereix l’acostament i el coneixement mutus entre la societat civil i els militars”, va dir. Anticipant-se onze mesos a la commemoració de la Constitució del 1978, això sí, Felip VI va assegurar que la carta magna és el “gran pacte de convivència” entre els espanyols i on resideixen els “drets i les llibertats” de tothom i el progrés econòmic i social.
“Particularisme” català
Qui no es va oblidar de Catalunya en l’al·locució als militars va ser la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que va voler proclamar que “no existeix cap particularisme capaç de trencar la unitat d’Espanya”. Lluny del protocol, però, encara va ser més explícita en una entrevista al diari ABC en què va confessar sense embuts que tenia l’exèrcit “preparat” per actuar a Catalunya i frenar el procés amb força militar. “Una cosa és estar preparat i una altra, actuar. Estàvem preparats perquè teníem l’obligació d’estar-hi; si no, no serviríem per a res”, va revelar De Cospedal.
A l’hora d’elogiar l’exèrcit espanyol, la ministra de Defensa va arribar a l’extrem de lloar el silenci dels militars davant la situació política catalana, una obligació que els és imposada per la Constitució, però que ella va agrair com si premiés un esforç de contenció opcional. “Que no hi hagi hagut cap comentari, ni cap estirabot ni cap actuació malinterpretada és digne d’elogi. No crec que sigui tan fàcil aconseguir-ho en cap país del nostre entorn”, va dir De Cospedal. Segons ella, que la tensió a Catalunya hagi anat acompanyada d’un silenci dels militars obliga a felicitar l’exèrcit per la seva “altíssima qualitat democràtica i respecte a l’ordre civil”.
D’altra banda, la ministra de Defensa va aprofitar la Pasqua Militar com a altaveu per a la seva croada personal contra “la desinformació” –des de l’estranger– que pretén “manipular l’opinió pública” amb la difusió de notícies falses. Després de referir-se a internet com un nou “camp de batalla”, De Cospedal va fer una crida a combatre la “nova forma d’enfrontament”.
L’autoritat militar a Catalunya reivindica la legalitat
Si al Palau Reial de Madrid el rei Felip VI preferia esquivar la política catalana, a la capitania general de Barcelona el procés va centrar el discurs de l’inspector general de l’exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, màxima autoritat militar a Catalunya. Aznar va exigir “respecte a la legalitat” durant el 2018.
L’al·locució de la màxima autoritat militar a Catalunya va tenir un punt controvertit. Mentre que ni el rei Felip VI ni el govern de Mariano Rajoy han demanat perdó pels ferits de l’1 d’octubre ni han tingut una paraula d’escalf per a ells, l’inspector general de l’exèrcit va fer un balanç del 2017 com “un any marcat per la violència en les seves diferents manifestacions”, al·ludint als actes que el Suprem insisteix a qualificar de violents per sustentar el delicte de rebel·lió en la gran causa contra el procés. “Per als catalans i per a la resta d’espanyols, la nostra confiança que es respecti la legalitat i el nostre desig que es recuperin la concòrdia i la cohesió social”, va declarar. Aznar va voler dedicar un recordatori per a les víctimes dels atemptats gihadistes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils.
